PORTA AJUSTADA

De qualsevol escena quotidiana en treus una obra d’art. He vist la imatge que descrius amb cura i deteniment, on no hi manca ni la tendresa ni l’optimisme...Va teixint poema... va somiant i brodant alhora. M’ha agradat molt
Una forta abraçada

veig per la porta mig oberta cosint tal com descrius a l’avia i la mare
Fantàstics detalls d’un poema brodat amb puntades de una sensibilitat
millor que la seda.
Josep

amb fils de colors". Genial! Per molt que em fixi en les portes mai podré escriure un poema tan perfecte com aquest.
Com et diuen en els comentaris anteriors, el teu poema és com un quadre pintat amb lletres.
Una abraçada, Aurora.

La silueta que s’entreveu des de la porta només ajustada s’ha convertit gràcies al teu poema en un retrat impressionant i impressionista. Els teus pinzells ens van dibuixant cadascun dels trets d’un personatge entranyable. Un personatge que anem fent nostre i que incorporem al nostre àlbum particular de retrats. Així, puntada a puntada, ens presentes una laboriosa Penèlope que a tots ens evoca records familiars i propers. I ho fas amb la mestria d’algú que sap observar amb tot detall i finor les més petites anècdotes de l’anatomia d’una persona estimada, dels seus gestos i la seva peculiar manera de ser: els cabells, el front, el nas, els llavis... les mans que broden la tela amb seda de somnis.

Què tindran les portes que ajustades o entreobertes t’han inspirat dos poemes especialment tendres. Les teves aptituds de persona atenta al seu entorn més immediat i quotidià i la qualitat dels versos que saps construir entorn d’aquesta realitat, et defineixen com una gran escriptora, Aurora.

Et felicito novament.

Raül

aquest poema el "veig" literalment com un quadre: a l'oli, des d'una escletxa de la porta ajustada...saps, en Santiago Russinñol pintava uns quadres deliciosos. El teu poema m'hi fa pensar molt.
Una abraçada

a

Una escena interior, quotidiana, descrita a través d' una mirada per un llindar estret que frega la invasió de la intimitat. Una escena que concentra llums i ombres de tota una vida.
Amb el recurs d'un ritme molt ben mantingut i unes rimes força sonores, els versos ens eleven l'aparent banalitat de l'escena a gairebé un himne, una metàfora de la força i l'abnegació, del poder de la vida per sostenir-se amb fils fràgils que s'encreuen en la buidor i la fosca ombra de la mort.
Salutacions,

És dolç el retrat i amorosa la mirada.
Retrat d’un perfil, d’una mena de viure en que el temps no té mesura.
El teu poema em porta records, veig una nítida imatge que em fa reviure la mare.

Aurora, tens a les mans el fil dels sentiments i amb ell ens brodes poemes.

FELICITATS pel poema i perquè RC va encertar en publicar-te'l en el teu dia, i perquè nosaltres, amb ell, l'hem compartir.

UNA LLARGA I CÀLIDA ABRAÇADA
Núria

Descripció suggerent. Bon Relat, tot mirant per la porta ajustada.
M'agrada molt aquesta frase estimulant: "Puntada a puntada, feinegen les mans,".

No només per l'encert d'aquest poema, sinó perquè els de RC han endevinat que avui és un dia molt especial per a tu i te l'han publicat com a regal.
Una abraçada