Pollastres Subirat

Un relat de: Màndalf

El pollastre gegant s'estava entretenint amb els ocupants del Seat Panda com si fossin cuquets indefensos que esperaven esgarrifats a que el monstre es decidís a cruspir-se'ls. El vehicle estava tombat, destrossat a picotades brutals, i els viatgers, amb una paor sense límits s'arrossegaven per terra en un esforç inútil d'escapolir-se del seu obscur destí (bé, obscur no seria la paraula, posem terrorífic?): ser destrossats per un pic enorme, per unes estenalles punxegudes, desproporcionades i famolenques.

La visió era increïble per la Krina i el Kavi que acabaven de sortir esgotats de l'avenc del Bruc. Els espeleòlegs, amb els ulls entabanats, observaven horroritzats la massacre. El misteri del llac fantasma de l'avenc que, il·lusionats, intentaven desentortolligar, havia quedat esborrat per la horripilant i sorprenent escena.

*

El Consell Mundial de la Salut, l'any 3105 de no se sap quina era, va decidir aplicar el Projecte Lil·liput a conseqüència del conflicte creat a Europa i a altres llocs del món per la irreversible manca d'espai vital. El projecte, com tothom sap, va consistir en la reducció de tot bitxo vivent i els seus artefactes (cases, eines, cotxes,...) a una centèsima part del seu volum. Això significà la reducció de la raça humana a la mida dels ratolins, els ratolins a la mida de les puces i aquestes a la mida dels microbis. I els microbis, direu? I les bactèries? Doncs s'havien de mesurar en minimicres. La superfície terrestre, amb tots els seu elements naturals, es va mantenir tal qual i això significà disposar de cent vegades més d'espai que abans.

Què per què us preguntareu? Diversos punts van afectar a la decisió:
-Per una banda, en els primers segles del segon mil·lenni, la gent que sobrava a l'Índia, Japó i Xina van anar a petar sobretot a Europa aprofitant l'obertura de les seves nacions a la resta del planeta. Als seus llocs d'origen, el creixement demogràfic va continuar pujant descontroladament.
-La vinguda dels andromedians al 2201 atrets pel vi, els cigalons, els xarrups de poma àcida (a més del voluminosos que són, els bordegassos).
-La dispersió dels europeus autòctons en el segle XXV, que van anar a parar a Sudamèrica, Austràlia, Àfrica, Antàrtida i alguns a la Sibèria a conseqüència de la pressió demogràfica exercida a Europa pels emigrants, forasters i sobretot els galàctics gegantins.
-Els fracassos continuats dels Projectes "Sortida" (S. XXVI) "Great Trip" (S. XXVII) i "Fotem el Camp" (S. XXX) que tenien per objectiu destinar una bona part dels terrícoles a altres galàxies. Tothom dient "que fotin el camp ells". Tant sols van marxar uns quants gallecs, japonesos i uns quants esquimals despistats.
-El fracàs de les operacions "Molt sexe i pocs fills" i "Enbaina-te-la" dels segles XXVIII i XXIX respectivament.
-El fracàs del Projecte "Destí la Glòria" que va intentar reclutar voluntaris per un suïcidi col·lectiu (el 50% de la població, deien) prometent que a l'altre costat tot seria joia i sexe. La plataforma "I una merda" va encarregar-se d'obrir els ulls als pocs que es van apuntar, excepte a 1.232 mahometans que volien de totes totes que els suïcidessin.
-També va fracassar el darrer projecte "Morta la cuca, mort el verí" que subvencionava l'amputació del membre viril (castració, dit clarament, i més clarament que els capaven ben capats). Només s'hi va apuntar un grup de jubilats despistats que volien anar a Miami.

Bé, aquests van ser els principals motius que van decidir al "Gigi" (nom popular del GGPT, Governament General Planeta Terra) a aplicar el Lil·liput. Fins l'any 3133 no va haver-hi problemes; tot funcionava correctament. L'esfera Lil·liput situada al voltant de la Terra i que abrasava 25.000 Km més enllà de la Luna, reduïa 100 cops qualsevol objecte, ésser vivent o no vivent que la creuava. I en l'altre sentit, quan sortia qualsevol cosa de l'esfera, tornaven a ser amplificats 100 cops. D'aquesta manera les mides interiors i exteriors es mantenien equilibrades. El Comitè de Coordinància Espacial tenia poca feina. Estava format per 25 membres, estratègicament situats en diferents plataformes de l'òrbita terrestre. Fins hi tot n'hi havien un parell que estaven a la Lluna (de plataformes). Tenien tots el seu "back-up" i la seva funció era el control i manteniment de l'esfera, pràcticament perfecta i que funcionava com un rellotge.
I quina és la probabilitat del que tots aquests controllers es despistessin a la vegada, que s'espatllessin dos generadors contigus a la vegada (dels 232.000 que n'hi havien) i que en aquell moment passes la nau comercial no tripulada "Pollastres Subirat" a través de l'esfera i per aquell petit paral·lelogram d'aproximadament un Km quadrat? Possiblement infinit a la menys ú. Però malauradament va passar. La Llei de Murphy encara era vigent.

Va passar durant la final del partit de Futbol-82 del que va disputar els Terrícoles contra els Capellans (oriünds dels voltants de Capella, a la constel·lació d'Auriga). El futbol 82 es disputava en estadis estancs, amb capacitat per 250.000 éssers vius i amb localitats adaptades a les característiques de cada raça (humans, andromedians, porrimenses, capellans,…). I el 82 són les centèsimes de gravetat a les què es disputava el partit, mitjana de les gravetats dels corresponents planetes dels equips participants. A més de la gravetat, hi havia uns coeficients correctors, àmpliament debatuts, de manera que els individus procedents de planetes amb més gravetat havien de portar uns pesos suplementaris a les cames, braços, cues o banyes (depenia de la morfologia de la raça, clar).

Total, per què entrar en més detalls que no venen d'aquí; el fet és que l'errada va propiciar el pas de la nau sense reducció amb milers de pollastres genèticament manipulats i destinats al consum humà. Pollastres amb gust de samfaina incorporat, al pil-pil, a la txilindron, "coq au vin"... tot tipus de turgències i sabors per les festes de Nadal. La nau, evidentment, no va trobar el lloc d'aterratge adient i es va mig estavellar contra la ridícula plataforma de fireta situada a Vilanova i la Geltrú. Potser cent caixes de pollastres, amb 50 individus cadascuna es van esberlar contra les parets cuirassades. Els pobres animalons van sortir de la nau com van poder. Això són pràcticament 5.000 afarams afamats solts i sense control a la babalà campant pels voltants a veure què troben (com acostumen a fer en qualsevol corral, per cert).

Els següents moments van ser brutals i sanguinaris. Els pollastres, com enormes dinosaures emplomats, anaven passejant amunt i avall, uns quants d'ells coixim-coixam per la patacada de l'aterrament, picotejant a la humanitat (només de pensar-hi un devessall de llàgrimes em borbolla galtes avall, no puc fer-hi res).

- Déu meu quin desastre! Això és la fi!! Hem de fer alguna cosa!, s'exclamava en Kavi.
- Si, tens raó, hem de fer alguna cosa... però com podem eliminar els pollastres gegants nosaltres dos sols?, es preguntava la Krina molt lògicament. Fabricar un gos gegantí és impossible.... fer unes trampes enormes i ensorrar-los, molt difícil... potser buscar un repel·lent a base d'aromes de guineu...
- No sé, no sé... deixa'm pensar, deixa'm calcular les possibilitats... necessitem temps...
Saps què? de moment potser que tornem a l'avenc, és el lloc més segur fins que trobem una solució...

*
Els temps va passar. La plaga es va expandir. Els pollastres, cada cop més aguerrits, refets i crescuts, s'havien especialitzat en la caça i captura dels humans i les humanes. Van escombrar les ciutats, els pobles i les masies. Amb les ungles dels seus enormes dits grataven els edificis i els netejaven de tot allò que es movia. Van fer una expansió imperial per Europa sense que ningú hi pogués fer res. Les invasions bàrbares van ser de riure en comparació als pollastres massacradors. La raça humana amenaçada per l'aviram gegant. Quin contrasentit. Quina jugada del destí.

*

- Kavi, fa temps que estem aquí dins a base de peixos i arrels. Vols dir que no hauríem de sortir a veure si encara hi són els pollastres gegants? M'estic avorrint de pintar bisons a la paret...
- Clar que si, dona. Ja he acabat de fabricar les llances amb el granit i la fona amb el teu tanga. M'ha semblat veure un super-pollastre pels voltants de l' avenc. Podem fer servir les enormes roques de dalt del cingle. Calculo que... per cert... què és aquesta panxulineta?

Comentaris

  • Humor, imaginació, fantasia:[Ofensiu]
    Xantalam | 11-05-2009

    una combinació genial. Un relat portat amb mestria, molt ben escrit. Ha estat una bona recomanació, la que ens va fer en Maurici, al sopar.
    Sempre és un plaer la lectura dels teus escrits, Mändalf, i també compartir estones tan divertides com la de la Grescatrobada.

    Una abraçada.

    PS No he hagut de buscar el relat; l'he trobat a la columna dels destacats. Guais!

  • I un altre de pollastres![Ofensiu]
    nuriagau | 11-05-2009 | Valoració: 10

    Un relat de ciència-ficció humorístic i magnífic. Una història que ens demostra que la teva capacitat imaginativa és il·limitable. Cinc mil pollastres arrasant amb la població mundial reduïda de tamany.

    Els noms dels projectes fracassats per tal d'aconseguir reduir la població mundial són increïblement genials.

    Felicitats pel relat!

    Núria

    PS: Celebro haver fet cas a la recomanació que em féu en Maurici a la Grescatrobada. Per cert, on és el seu comentari al relat? L'he buscat i no l'he vist.

  • perdó...[Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 31-03-2007

    jo també vull un pollastre "Subi" amb veu... amb potetes articulades i leds verds als ulls... jajajaja!

    bona nit... i bona Setmana Santa!

  • aaa | 30-03-2007 | Valoració: 10

    Magistral exercici de ciencia ficcio classica i autoctona. En volem mes. Una segona part. Un serial. Una trilogia. Una serie de comcis. Una adaptacio al cine. Una serie de Tv. Merchandising. Figuretes d'acció i pollastres amb veu. El que sigui.

  • bones!![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 30-03-2007 | Valoració: 10

    Un relat molt bo, molt orginal, amb un toc d'humor "Made in Màndàlf" i molt amè. A més, trobo que està molt ben escrit i té unes idees bones i ben resoltes. Què més et puc dir?! Digne de ser presentat a algun concurs de contes de ciencia-ficció, al meu gust.

    petons!!!

  • Què? Jajaja! Ai, ai, ai... [Ofensiu]
    Unaquimera | 23-03-2007 | Valoració: 10

    Un conte genial! Ja l'havia llegit quan el vas presentar, però n'he tornat a gaudir igualment, potser més i tot, perquè ara ho he pogut fer amb tranquil·litat, sabedora ja de què l'espècie humana tenia garantida la continuïtat i tal...

    Tot i tenir una certa durada, resulta curtíssim. No li sobra res i tot sembla encaixar al lloc adient: com t'ho fas? Si tens una recepta per aconseguir-ho, et podria fer una oferta... bé, ja parlarem si de cas...

    Per cert, els noms dels projectes, ls operacions i en especial el de la plataforma, són una passada!!!
    Comfio en què no se t'acabarà mai aquest sentit de l'humor: és un goig poder venir fins a la teva pàgina i regalar-me unes bones rialles el dia en què em fan molta falta.

    T'envio una abraçada plena de somriures,
    Unaquimera

  • Rellegint el "comentari inserit correctament"...[Ofensiu]
    rnbonet | 03-03-2007

    ...me n'he adonat d'un sintagma amb doble semàntica. Quan dic "vaig fer guanyador", no era jo el jutge. Simplement, un càlcul mental de 'porra', que acostume a fer en molts reptes o contes, després de llegir els que s'hi han presentat.
    PS. Hala! ja tens un comentari "duplicat".
    La foto és tot un poema nostàlgic.

  • Ui, ui, ui!...[Ofensiu]
    rnbonet | 03-03-2007

    Que a mi m'havia semblat llegir la mateixa història abans, a un conte, a un repte... Bo, el que haig de dir és que és realment 'mandalfiana', quan el senyor MANDALF se n'ix de mare... Psicològica/aberrant (em permets el joc 'adjectival'?)-dintre uns límits- apocalíptica, despatarrant, irònica a fotre -lector, per suposat, inclòs- i moltes més coses que em calle.
    I he de dir que a mi, aquest Mandalf m'agrada. Com m'agrada també "l'altre Mandalf". Aquell que refà històries de xafar els peus enterra; aquell que porta el record històric a flor de pell; el Mandalf ocult -que de vegades es mostra- : el d'un repte de parella que vaig fer guanyador només llegir-lo.
    Xicon, amic... Molta salut...i molta, molta rebolica!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: