Poetes i éssers sensibles

La meva favorita de Relats en català. No podria dir per què. No fora llavors poesia.

"Res no esgota al poeta ni a l'ésser sensible,
res no esgota la delera de la vida
com res no esgota la poesia. "

Amén.

Poetes i éssers sensibles
de la font del coneixement intueixen
pregones raons d'altres esferes


Sobre tot això de les altres esferes i de la intuació...

Salut!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

M'he passejat pels teus relats i els meus ulls s'han aturat en aquest títol.
No sabia que havies guanyat el premi de Poema il·lustrat, i trobo molt encertat que te'l hagin donat. M'ha agradat com vas desgranant l'ànima dels poetes i éssers sensibles que sempre van de la ma.
És magnífic deixar-se endur pels sentiments i plasmar tot el món màgic que habita en un racó desconegut de tot poeta. Encara que no és fàcil fugir del món de la confusió i potser pateixen més que els altres de la inharmonia de la vida, precisament per ser tan sensibles com molt bé dius.

Enhorabona pel premi i sobretot per escriure tan bé.
T'aniré llegint.

En nom de l'Associació d'Artistes de Premià de Dalt voldria donar-te les gràcies per la participació en aquesta Segona Edició de Poemes il·lustrats.

Vull felicitar-te, doncs aquest poema ha estat escollit per a ser il·lustrat.

I també informar-te que el dia 31 de maig de 2008 està previst fer una trobada de "relataires" a Premià de Dalt -El Maresme- en el decurs de la qual es farà lliurament a tots els autors i a tots els artistes, tant de la primera com de la segona edició, d'una còpia de l'obra.

Voldríem que ens hi acompanyessis.

De mentre, les obres han estat exposades a la Biblioteca Jaume Perich des de l'1 al 15 d'abril de 2008.
A partir del dia 16 passen a formar part de tot el conjunt que s'exposa a la Sala d'Actes de Can Figueres.

Per poder-nos posar en contacte amb tu, t'agrairia que m'enviessis un mail amb les teves dades (nom i correu electrònic) a l'adreça:
associacio.artistes@gmail.com
i així podré informar-te del programa d'actes del dia 31 de maig.

Rep una cordial salutació.

Montse Assens / mar
Associació d'Artistes de Premià de Dalt

Intentant respondre a les preguntes que fas a la introducció del poema, diria que el món quotidià i visible podria existir igualment, tot i que ningú fos conscient de l'univers màgic i invisible, ja que de fet molts sobreviuen ignorant-ho... però la vida tindria un esmalt més mat, la llum una lluïssor més opaca, els colors un to més fosc... i tots en sortiriem perdent!

Com tu ben bé assenyales, els éssers sensibles, plens de fe en allò que no és tangible ni comptable ni rendible, estableixen la diferència i minimitzen la distància entre els dos mons, construint ponts de contacte.
Fins i tot: els poetes, concretament, tenen El do de la paraula ( Si cliques damunt les lletres blaves, trobaràs un poema: espero que t'agradi ).

T'envio una abraçada solejada,
Unaquimera

...que, potser involuntàriament, facis distinció entre "poetes" i "éssers sensibles": si és ironia intencionada és d'un gust finíssim.

Es ben cert que res no esgota,
el manantial de paraules d'un poeta.
Ells capten els sentiments
i amb pinzell de parules, els modelen.

Essers sensibles com ningú ,
el poeta posa llàgrimes a cada mot,
omple de tendresa a l' amor .

Avet