Poeta de l'obscè

Un relat de: Cirerot

Havia passat una mala nit. Vaig despertar-me al migdia amb la sensació que si m'estava un minut més donant voltes sobre els llençols rebregats no m'aixecaria mai més.
Quedava una cervesa a la nevera. Vaig decartar la cervesa i em vaig servir cafè del dia abans. Fred, amarg, doble. Els veïns discutien al pis de dalt. De sobte la dona va tenir un atac i va començar a cridar de debò i a destrossar coses. La trencadissa de porcellana, vidres i mobiliari divers ressonava amb duresa sobre el meu cap i s'escampava amb ecos rotunds per tot el replà de l'escala. Un nen plorava i un gos bordava; la natura era sàvia al capdavall.
Sigues honest i deixa que es matin. Feia dos dies que no sortia de casa i no ho faria ara. Un home tenia dret a embogir en la intimitat, per això pagava el lloguer. Un lloguer de luxe a canvi d'una habitació miserable. No era un tracte just però tenia petits avantatges. El vell Hank tenia raó: 'Doneu-li quatre parets a un home corrent i mourà el món'.
Mentrestant algú havia avisat la policia. Vaig veure com s'emportaven el veí, la seva dona i la criatura, un nen de tres anys amb un cap enorme i pelat com el seu pare. El nen va dir alguna cosa inintel·ligible sobre els mossos d'esquadra i se'm va glaçar la sang. Primer havia après a dir PAPA, MAMA i just després MOSSOS D'ESQUADRA. Els mots van destacar, cristal·lins, enmig d'aquell balbuceig d'infant.
El món s'esquarterava i jo m'estava allà descalç, palplantat davant la finestra amb una tassa a la mà i pretenia ser escriptor. Per un poeta de l'obscè la vida quotidiana seria una font d'inspiració inesgotable. Ni tan sols calien finals feliços, seguir viu i no perdre la xaveta ja era massa, no trobeu?

Comentaris

  • Cuca | 04-08-2007 | Valoració: 10

    La màxima font d'inspiració ès la vida, com un camí ben ample i esfaltat que té petits camins de terre; aquests són les coses extraordinàries fóra de lo cotidià.

    Segueix poeta de l'obscè, ha de reviure aquest escriptor que portes tant en dins, tots l'hem de disfrutar!!!

  • L'escriptor mediocre | 02-08-2007 | Valoració: 10

    La poesia no són sempre paraules maques i històries d'amor boniques. De fet, gairebé mai tenim raons per a parlar-ne, però seguim intentant-ho.
    La realitat és el que omple les nostres vides, i els escriptors les esquivem. Mal fet.

    L'afegeixo als preferits.

    L'escriptor mediocre

  • poetà de l'obscè a través de la realitat![Ofensiu]
    perunforat | 02-08-2007 | Valoració: 10

    La font d'inspiració és inesgotable!És allà, al costat: una veu, un instant, un silenci, la penombra...Qualsevol moment és digne de ser transcrit a través d'una perdona que tingui ganes de dir mitjançant les paraules.
    Aquest paissatge quotidià que has descrit és un petit curtmetratge televisat a través dels mots. Sí senyor, poeta de l'obscè: la realitat supera la ficció. I què és estar més viu que viure el nostre entorn, el més palpable, moll, humà...???

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: