Poema Tomasa amb paràfrasi explicativa

Un relat de: Helena Sauras Matheu
Al tren, la vida que et separa,
ningú sap el què et depara,
la infidelitat reiterada no es repara,
la Tomasa, per la fuga es prepara.

Al primer vagó, seus, la tardor ja entrada
et buida la remor dels batecs,
la traïció és una punxa afilada
que se’t clava, amb un gest et treus l’anell.

Les estacions passen, reps trucades que ignores
i, altres es perden atrafegades pel trànsit
que et recorre, el ventre trenca la tela i creix:
no és miratge d’il·lusions somniades d’altres temps,
creix el ventre tendre, que connecta el teu melic
amb un futur d’incerteses que et bressolen.

Bitllet extingit, baixes, dibuixa el capvespre
una tallada de síndria a l’horitzó. El teu ventre,
una taronja que creix al solitari arbre
de la teva existència tocada i capgirada.

Tomasa, nou mesos després,
he vist la llum no impúdica del teu pubis,
sense pare reconegut, dues bessones,
quan tot es trenca, surten tranquil·les.

La flaire d’aquest vent de capvespre
encén l’amor maternal, que guarda
com una lloba salvatge els seus tresors.

I ara, jeus més pansida, quan ja has donat
tot el teu suc, els teus pits exprimits cauen,
malgrat el teu somriure pels núvols s’enlaira.

® Helena Sauras Matheu

COMENTARI DE TEXT DEL POEMA «TOMASA» DE «CORBES DE SANG»:


El poema s’estructura en set estrofes desiguals.

Aquest poema conta la història d’una dona que, després de descobrir les infidelitats reiterades del seu marit, decideix fugir en tren. Però un cop al vagó, descobreix que està embarassada.

Les tres primeres estrofes fan referència a això.

A partir de la quarta, s’explica com afronta l’embaràs en solitud. Comparació del ventre amb una taronja carregada de suc.

A la quinta estrofa i amb una el·lipsis en el temps de nou mesos, la Tomasa dona a llum dues bessones que el pare no reconeix.

A la sexta estrofa, hi ha una petita “comparació” amb la lloba capitolina, mare de Ròmul i Rem, i fundadora d’una ciutat històrica.

Per acabar, l’última estrofa explica la satisfacció de ser mare a pesar d’haver utilitzat el seu cos, que ha quedat més flàccid per a dur-ho a terme.

Comentaris

  • Fortalesa...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 26-11-2022 | Valoració: 10

    per afrontar una situació en solitud tan dolça com emotiva. M'ha tocat el cor aquest poema.

    Una abraçada Helena.

    Rosa.

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 25-11-2022

    Hola, Helena: Gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre el meu poema "Que gran dilema". M'ho has dit molt bé.
    Bona nit.
    Cordialment.

  • Hola, bona vesprada Helena: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 24-11-2022

    Hui me'n recordat de tu. Espere que tot et vaja bé.
    Et recomane, l'últim poema meu, quan pugues i tingues temps.
    Gràcies per ser una bona amiga relataire.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • La infidelitat. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 24-11-2022 | Valoració: 10

    Un poema molt ben explicat, on la Tomasa fuig de la infidelitat que la fa sentir amb expressions xuclades.
    Ets intel·ligent i enginyosa per a fer aquesta classe de poemes.
    Molt ben reeixit aquest poema, que mereix un 100. (Perquè no hi ha)
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: