Poema dedicat a Miquel Martí i Pol

es mereixeria les mil lineas de mil poemes...
pero amb les teves, em quedo mes qeu satisfeta!
molt bonic.

QUE BE ET SURT FE VERSOS I QUINA VALENTIA SABEN A QUI VA DIRIGIT. FELICITATS PER ESCRIURE I PER TOTA LA CARRERA QUE ESTAS CURSANT.

amic pseudo, ... si em permeteu que us feliciti per la publicació de "Primeres poesies" que aviat podré fruir entre els meus dits àvids de passar pàgines, i els meus ulls impregnats de sentiments, ... mmm, ... reconec que us tenia una mica oblidat, ... en fi, mil disculpes.

Respecte al vostre poema, ... només puc alentir el pas i observar-lo tranquil·lament, i reverenciar un homenatge que honora el vostre gust, ... i jo faré un tast tranquil i serè d'aquesta poesia, ... us torno a felicitar, per la vostra capacitat i emoció,

una reverència,

OhCapità.

Anem a pams perquè arran del teu últim comentari he advertit alguna novetat.

Primera: enhorabona per Primeres poesies! El compraré i espero que m'hi facis una dedicatòria a la propera trobada relataire a la qual coincidim. I, efectivament, és el primer llibre. Les primeres poesies. Ja pots anar pensant en el següent, primera perquè el plaer d'escriure és més gran que el plaer de publicar (que també és un plaer, faltaria més!) i segona per no desaprofitar aquest primer pas, que no té res de fàcil ni culmina, per si sol, cap carrera literària (em remeto al teu últim relat publicat, El "Colmo" d'un Escriptor (Éxit / Fracàs). Repeteixo, enhorabona i endavant!!!

Segona: Un homenatge brillant. Aquestes paraules d'una lluita entre la vida i la mort presentada d'una forma més aviat discreta i, en qualsevol cas, serena, reafirma (ho dic sobretot a rel dels últims versos) quelcom que he afirmat en diverses ocasions: les persones no moren mai mentre visqui l'última persona que les recordi. I en el cas de persones com Martí i Pol, que han deixat un llegat literari de les característiques de la seva obra, seguiran vivint ells mateixos amb la seva pròpia obra i amb els lectors que la mantenen viva.

Repeteixo, un homenatge ple d'admiració, magnífic i escaient.

Salut, Albert, i gràcies pel teu comentari!!!

Vicenç

torno al teu bell poema i estic contenta de que na Tempesta i tu torneu a ser aquí!.

Us segueixo, companys!
gràcies pel teu comentari tan generós.
Sí, l'èxit és efímer, l'important és l'autenticitat de les persones.

SMUAKKKS!

Espero que escriguis moolt!

no hi ha millor homenatge a un poeta que un poema escrit per a ell. Els mots del poeta mort s'encadenen als teus i es forma un cercle indestructible.

Que bé que tornis a escriure!

petons pseudo!

gyps