Poema a la cara

Un relat de: magalo

Avui com qualsevol dia
et contemples al mirall,
i el rostre al davant que et mira
se’t fa més aliè i estrany.

Veus a una dona vella
i a una nena en els teus ulls,
aquella que duia trenes
a la teva joventut.

La mare les pentinava
i t’hi posava algun llaç,
rondinant si gansejaves
si a escola et veia fer tard.

Ara els versos de la cara
et mostren el que hi ha escrit,
i pots reconèixer encara
l’ àvia del cabell gris.

Arrugues, camins de vida
de joia i dolors viscuts
imatges que van vestides
de somnis que s’han perdut

Els records et van i et venen,
l’ahir es més que mai present,
i la memòria et vol prendre
l’enllaç amb la teva gent.

No vols oblidar que ets mare,
ni els amics, ni el nom dels néts,
però el teu poema a la cara
t’empara mostrant-te qui ets.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

magalo

163 Relats

484 Comentaris

115950 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com