Podré ser feliç

Ja no sé ni el que em passa,
no puc ni ordenar-me els pensaments,
no sé si em passes tu,
o em passa el passat pel cap.

Sí, em passes tu.
Definitivament. tu.

És trist,
que després de tant de temps,
encara espere nerviosa una trucada teva.
És tant patètic,
que encara tinga aquella il·lusió..

Sembla que no siga concient de la situació,
i no és que no sigui concient,
sino que no vull ser-ho,
que no em dóna la gana aceptar la relitat,
una realitat que em fa sentir malament.

Jo em quedo amb la meva trista il·lusió,
de que algun dia acavarem aquella conversa,
continuaré amb la patetica idea,
de que algún dia em trucaràs,
i em diras que m'estimes.

I al menys en aquells instants,
tristos i patètics,
podré ser feliç.