Pluja que recorda

Un relat de: Jimbielard

Plou, cau nostàlgia des del cel
Punxa el cor la llunyania
Que magnifica l'aigua pluja
on l'aixopluc pot oblidar-te
i l'aigualera recordar-te

Plou i vull beure'm l'aigua i vaig
Corrent pels bassals xapotejats
Pel lleuger caminar que m'acosta
Al teu crit d'enyorança estripa
Guiat em fuig la llunyania

Veig a contrallum per contemplar-te
Dins intenses fuetades d'aigua
que cauen esquitxant sobre el ciment
I alliberant t'estimos al seu esclat
Refugia les raons del meu remull

Glaucs els ulls que em descobreixen
configurant el teu rostre lluny
com eternes les imatges em fereixen
recordant-te fins tocar-te
el rostre encara fosc inexistent

I perquè plou et sento lluny
Car la pluja que ha estat remesa
Omple els bassals del teu plor
Des d´on cada gota et recorda
I suavitza el meu dolor

Comentaris

  • L'he llegit....[Ofensiu]
    Esquerrana | 16-06-2008 | Valoració: 9

    ...i rellegit,i tornat a llegir mentalment, en veu baixa, en veu alta i tot i que no sóc massa donada a llegir poesia, has convertit una cosa passatgera en atemporal....preciós...

    Una abraçada EMPORDANESA...i un petonet petardo !!

  • gypsy | 20-05-2008

    bo, de profunditat, d'emoció transmesa i l'aigua xopant el poema i al lector. Els mots amb un ordre impecable,
    resto meravellada. L'he llegit varies vegades i en totes dringa el ritme obert de la poesia veritable.

    un petó.

l´Autor

Foto de perfil de Jimbielard

Jimbielard

70 Relats

252 Comentaris

90181 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona durant l'any del baby-boom i haig de fer cua per qualsevol cosa. He viscut sempre a Sant Andreu de Palomar, un poble mil·lenari annexat a Barcelona cap al 1897.
Fa poc que escric però he descobert que en gaudeixo i m'apassiona.
M'he anat fent gran, descobrint coses noves, aprenent el que m'agrada i el que no...

Per això us animo a fer qualsevol comentari que agraeixo per endavant.



https://joansamfainablog.wordpress.com/