Plugims de colors

Un relat de: joandemataro

Què bonic seria mullar-se
amb plugims de tots colors,
que els núvols es fessin a terra
i buidessin cap al cel…
Que el món fos tot al revés.

Que el riu pugés fins al cim
i puguessin volar flors.
Que el sol sortís a la nit
i anés a voltar cap a l'est.
Que la lluna fos finestra
en un firmament limitat.
Que el mar fos un bassal
on poder xipollejar
de la vora a l'horitzó.

Què bonic seria viure
de dia milers de vides
i somiar les nits en blanc.

Comentaris

  • Sempre podem somiar....[Ofensiu]
    Trossets del que penso | 25-09-2010 | Valoració: 10

    No goso trencar aquest silenci,
    de perfecció sense paraules.
    La brisa és un singlot,
    que l'ànima ha de prendre.
    Contemplar el desconegut,
    sovint ens provoca por.
    Com la foscor de la nit,
    que no ens mostra cap color.
    Respirar és de valents.
    Lluitar d'humans.
    Riure serà d'aquells,
    que alguna cosa han d'ensenyar.
    Els sentiments són coses fràgils,
    encara que les portem ben endins.
    Les caixetes del cor,
    de tant en tant s'han de saber obrir.
    Ningú és capaç,
    d'estar molt de temps sense respirar.
    Potser per això serà,
    que els homes sospiren
    quan recorden el passat.

  • Dreams[Ofensiu]
    gypsy | 24-09-2010


    Gràcies, company!

  • Quin poema més tendre...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 21-09-2010

    ...Joan. Quines imatges més belles, quina sensació de levitat, de desig de convocar l'alegria, com un conjur.

    Un petó molt gros.