Plou...

Hola Fada, he vist el teu comentari al meu poema "Orgull".

Opino que tenir orgull o ser orgullós significa el mateix. Si no fos així, "Tenir orgull" significaria posseir-lo" o "posseir-ne un bocinet". De fet, quina és la definició de "TENIR" i de "SER"? Tenir vindria a significar POSSEIR, mentre que Ser voldria ser ESTAR / ESDEVENIR, d'una manera visceral i congènita gairebé. És interessant la divisió que fas entre SER i TENIR, un psicòleg dels 60: Erich Fromm titula un dels seus llibres "Tenir o Ser", fent una reflexió sobre el significat d'aquests dos verbs tant essencials en qualsevol llengua, en un context contemporani. Tenir seria important per a posseïr coses, fins a un límit, mentre que Ser seria important, sense deixar de banda que necessitem tenir coses per a Ser alguna cosa.

Per tant, jo seguiria essent orgullós i tenint molt orgull, perquè en el fons, volem associar la idea als nostres congèneres humans tot qualificant-los d'orgullosos, que ho siguin o que en tinguin... és un tema per a Filòsofs i Psicòlegs més teòrics.

Dit això, he de dir que he llegit el teu poema, el primer que llegeixo i m'ha agradat força, un dia nítid com avui, després de la gran nevada d'ahir, seria bon moment per pujar al Puigsagordi, un turó de 900 m. d'alçada que tenim al meu poble, Centelles i des d'on podriem observar una atmosfera neta, polida, nítida fins no poder ser-ho més. Com després de la pluja... l'atmosfera es neteja, no hi ha calitjes, ni boirines ni res, és la natura en sí mateix, en la seva essència més pura el que es pot veure tant sols traient el cap per la finestra...

I ara m'acomiado, no sense abans demanar-te permís per haver agregat el teu Correu-e a la meva llista de contactes del Windows Live Mail, per enviar-te o reenviar-te alguns correus de tant en tant. No "atossigo" massa amb correus-bassura, però de tant en tant n'envio algún d'interès general o per disseminar relats i poemes meus. Hi estàs d'acord? Si no contestes, rebràs algun correu meu de tant en tant, si del contrari, et molesto, fes-m'ho saber, tinc el meu compte de correu en el meu espai de RC, entra i el veuràs.

Gràcies pel teu comentari i fins la propera!

llamps!

per què no un... Ara feliç?

Bones, primerament gracies pel comentari, soc nou en aixo de la poesia, es podria dir que e començat a escriure fa relativament poc i m'agrada que hem donguin l'opinio sobre les coses que faig, de fet, es un dels motius per el qual penjo les poesies, i llavors dirte que m'ha agradat mol el teu poema i sobretot els versos en que dius "que la pluja s'emporti el passat
que desemboqui en l'oblit,". Que facil es volguer oblidar i que dificil aconseguir-ho ja que quan mes volem oblidar una cosa, mes la recordem. Be no m'estenc mes.

Espero seguir llegint els teus poemes i que continuis present pels meus.


Alvar

Optimisme per eixir de la foscúria d'aquests darrers temps, i que la pluja s'emporte totes les males herbes...
Una forta abraçada!
I...

Tots voldríem un futur com el que descrius. Que la pluja s'ho emportés tot, tot allò que ens dol.
Tant de bo l'Any Nou sigui molt millor que el present!
Una abraçada, Fada del bosc.

Mercè

I per casualitat, que no 'causalitat'!
Que jo també vull un demà feliç! I un avui! I un PER SEMPRE -cridant, xillant-.

I si 'fadadelbosc' resulta ser 'a.l'? Aiiii, aiiii, aiiiIIII!!!