Cercador
Plou
Un relat de: Àlex Casanovas Boada- Compartir:
Plou...
Suau, endormiscadament,
La pluja s'escampa.
Davalla del cel,
I ho broda tot,
Amb fil d'aigua.
Com un vel finíssim,
Tot ho amara;
La tanca de fusta,
Vella i descolorida,
Igual que el día,
Guarnint-se de llum,
Del color esclatant,
De la clavellina.
Els lliris d'aigua,
D'un blanc satinat,
El mur de pedra,
L'antiga era,
El caminet de sorra,
I l'heura,
Que enjogassada,
S'enfila frondosa,
Al tronc impassible,
Del vell cirerer.
Comentaris
-
tot ho amara...[Ofensiu]quetzcoatl | 29-07-2005 | Valoració: 10
Hola Alex!
He estat llegint alguns dels teus poemes i m'estan agradant moltissim.
Hi ha alguna cosa que m'atrau especialment, i es que els dones un molt bon ritme. Son agils de lectura i profunds en contingut,
Aquest 'Plou' conte, a la vegada, la senzillesa del ploure, sense escapar l'inmensa bellesa i els mons interiors en cada una de les gotes de pluja, sotmeses a l'imatge d'un vell cirerer.
Felicitats, es un poema precios.
m