Plou, dins meu

Un relat de: estrangera

Amb una calma sorprenent, damunt
d'aquest meu món, s'esbalça avui la pluja
com una carícia suavíssima, com un palpar d'amor
interminable. Insubornable do que tot ho encalma. Goteig
que percudeix la meva por latent, aromant-me
de misteris i gotes despullades.

I penso en el plor callat de les llàgrimes
vessades cap endins. Lentament perforant marbre i llosa.
Expectació del cos ofert de fulles, copa i branques,
en un gest clar d'ofrena generosa. - als llavis i a l'oblit -

Comentaris

  • Llibre | 12-04-2006

    De vegades plou dins d'una mateixa. És cert. I aquest degotim lànguid a voltes esdevé un pas més vers la comprensió del món que ens envolta (si és que mai no arribem a assolir aquest enteniment, aquesta comunió entre l'embolcall de la vida i la vida en essència).

    Has plasmat amb delicadesa un moment de record i evocació trist. Però ho has fet sense enfangar-te en les imatges tèrboles que podríem tenir ens instants com aquests. I això, per a mi, és bo. Perquè reclama l'esforç poètic de recrear la subjectivitat amb pinzellades de paraules. I perquè reclama, també, l'esforç personal d'assumir un fet que no es pot modificar.

    I del poema, em quedo amb aquests dos versos:

    I penso en el plor callat de les llàgrimes
    vessades cap endins. Lentament perforant marbre i llosa.


    Una abraçada,

    LLIBRE

    PS.1.- No, no llegeixo poesia. Ho confesso. De fet, ni sé fer poesia ni la sé comentar. Em guio per instint. Res més que això.

    PS.2.- L'estiu passat... queda molt lluny! Però entenc el teu missatge i prenc nota. Intentaré comentar-te alguna que altra vegada. Però passa que per circumstàncies que ara no vénen al cas, m'he allunyat força d'aquesta pàgina, i ni publico pràcticament res, ni comento, ni hi participo.

  • La pell de gallina.[Ofensiu]
    Queca | 22-09-2005 | Valoració: 10

    Així m'he quedat. Una esgarrifança m'ha recorregut de dalt a vall, sobretot amb la frase: "I penso en el plor callat de les llàgrimes vessades cap endins". Uf...
    L'enhorabona nina!
    Un petó!
    T'estimo!

  • fantàstic[Ofensiu]
    tramuntana | 19-08-2005 | Valoració: 10

    Em sembla fantàstic. Em sap greu, però mai sé que dir quan he de comentar poemes tan bons! simplement dir-te que m'encanta!! M'agrada molt el teu estil. vinga, ja et seguiré comentant!!!! petons!!

    laura^^

  • deliciós[Ofensiu]
    instants | 19-08-2005 | Valoració: 10

    és deliciós, sense ràbia sense odi, suau i et fa sentir la pluja dins teu.

    Un poema encantador

    una abraçada

  • La tristesa[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 09-08-2005

    de la pluja es barreja amb la teva. I tot d'una, les dues us feu una, per tal d'alliberar el pes del plor silenciat que et pesa dins.

    És un poema bellíssim, intens. És una meravella.

    Salz.

  • Plora[Ofensiu]
    jacobè | 07-08-2005

    Un poema en prosa bellíssim i tendre.
    Maravellosament ben escrit. Imatges precioses. Malgrat la inmensa tristesa hi ha serenor. Preciós.
    Si plou i estic trista, ploro per dins. La pluja està en sintonia amb mi i em fa companyia.

  • Bellíssim![Ofensiu]
    BARBABLAVA | 04-08-2005 | Valoració: 10

    Tan bell com la pluja que guspireja en caure i encén aquests sentiments de que ens parles.
    Jo també sé què és plorar per dins. És més dur que fer-ho per fora, però al mateix temps és necessari.
    Tot el poema està cobert d'un paraigües de sensibilitat, que va desapareixent fins deixar al descobert (també suaument) aquest sentiment que et mulla per dins.
    Felicitats i un petó!

  • Un plor silenciós[Ofensiu]
    brideshead | 04-08-2005

    "...
    I penso en el plor callat de les llàgrimes
    vessades cap endins..."

    Has expressat meravellosament bé aquella sensació que ens envaeix alguna vegada, quan l'únic consol és plorar cap endins, per sentir que les teves pròpies llàgrimes amaren de tendresa les ferides que, intangibles, han esquerdat una part de tu.

    Un poema finíssim, intens, escrit amb una suavitat palpitant. Un poema preciós.

    Felicitats, estrangera, espero que aviat deixi de ploure, dins teu.

    Una abraçada, i molt bon estiu!

  • xaropdetu | 04-08-2005 | Valoració: 9

    Tot una pluja de sensacions... jeje ;-)
    petonets!

    XaRoPDeTu

  • La pluja...[Ofensiu]
    ROSASP | 03-08-2005

    que regalima suau i lentament ens porta sensacions difícils de descriure i gairebé sempre noves.
    És un misteri la melangia i la tendresa que llisca per nostre cos, estovant la pell del cor i obrint un camí entre els sentiments.

    Llàgrimes de fora endins, carícies per guarir ferides, petons apassionats.
    Ofrena de vida...

    Una abraçada i fins la propera!



Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: