PLORO

PLORO


Dins meu i ha uns camps que beuen
de l’aigua clara del torrent. Les espigues
prenyades de gra es dauraven festejant
els gallarets, acaronades per l’oreig i el
Sol de maig.
Al marge del rec l’herba verda feia de coixí
a les pomes i als préssecs, que madurs d’un
aroma intensa, queien sense corc com
verges filles d’un aire pur i net...
Les patates i les mongetes, i els pebrots
i els tomates creixien ufanosos adobats
amb els fems de les corts.
La cuscueta, pardals i pinsans seguien el soc
de la llaurada, llavors la terra encara tenia
cucs i grills...
Dins meu tinc les tardes que feien olor
de ginesta, la rosada dels matins era neta
i quan plovia el vent gras de llevant duia
l’aroma de bolets i de sotabosc.
M’han tallat el roure vell de l’escorça
filada pel llamp, i el foc s’ha endut
la vall dels til•lers...
Avui arrancaré les pedres blanques del
riu i faré una bassa pels peixos i les
llúdrigues, no vull que es tornin de colors
com l’aigua trista que s’hi escola.
Dins meu ara ploro, i ploro per l’aigua
el bosc, la terra i el vent, pels animals
i ocells emmetzinats, i per les papallones
i abelles que ja no tenen flors.