Perquè res pot ser mai com en les pel·lícules? (II)

Potser un altre dels temes més clàssics d'aquest tipus de pel·lícules, és el de l'adolescent model que és rossa, guapa, simpàtica, divertida, intel·ligent, rica, amb una casa enorme amb piscina, uns pares que mai estan a casa i dues amigues igual que ella, i que està enamorada d'un noi que juga a l'equip de futbol americà de d'institut, que és maco, ric, divertit, esportista, intel·ligent, etc.

Curiosament, aquesta noia té una enemiga mortal que, tot i no ser rossa és guapa, treu bones notes perquè fa la pilota a tots els professors, és rica i també li agrada el mateix noi que a la rossa bona. La dolenta sol tenir una amiga lletja que li fa la pilota i els deures. La rossa sol tenir noms com Sandy - Sindy - Silvia - Sally, i altres noms que comencen per la lletra "S".

Doncs, dona la casualitat, que la Sandy - Sindy - Silvia - Sally (esculli el que més li agradi) està a punt de celebrar el seu quinzè aniversari i ha organitzat una festa a la piscina de la seva mansió. Convida a tot l'institut, excepte la seva enemiga, però ella hi va igualment per esguerrar-li la festa.

Arriba el dia tan esperat per tothom, la gent va arribant, la nostra amiga està super-mega-feliç perquè el noi que li agrada li ha fet un petó a la galta i l'ha felicitat personalment. La dolenta ho ha vist tot i, morta d'enveja, idea un pla infalible juntament amb l'amiga lletja "pilotera" i el posen en pràctica a l'instant: consisteix en un efecte dominó. M'explicaré; la malvada i perversa adolescent paga a la gent de la festa perquè es posin en cua i, quan ja està la fila feta, empeny a l'últim d'aquesta i tots els altres van caient successivament a la piscina. Casualment la última de la fila és la rossa. Tothom se'n riu de ella durant dos mesos i el jugador de futbol americà passa de ella completament.
Després de molts més embolics, els guionistes s'adonen de que la pel·lícula s'està fent pesada i l'han d'acabar d'alguna forma així que la classe de la rossa se'n va de viatge de fi de curs a algun lloc on hi ha platja. La última escena de la pel·lícula és aquella en que la noia està asseguda a la sorra mirant fixament l'horitzó i el noi que li agrada se li acosta i li diu "quina vista més maca", s'asseu amb ella i li fa un petó acompanyat d'una melodia romàntica que dura fins que acaben els crèdits.

L'espectadora, adolescent, quan acabi de veure-la, plorarà, sospirarà i es crearà un món d'il·lusions, però desgraciadament viurà esperant un moment impossible, ja que el noi al que estima és un infantil i un insensible que mai s'ha fixat amb ella, al que només li agrada el futbol, la Play Station i, com a molt, la típica noia popular de l'escola, que ni tan sols sap que aquest noi existeix.