Però fluix...

sobre escorces d'arbre ben seques... però fluix per no despertar els somnis...
baixa el teló... ara pots cridar fort que el mar et senti!!!
com estàs Björk-2?
veig que la inspiració no t'ha abandonat i que segueix removent cortines blanques de poemes especials...
un petonàs... però fluix.

Tendre, dolç, ple de somnis, potser amagats, potser massa reals, uns versos fantàstics Cèlia!!!
Endavant amb aquestes paraules, que flueixi la inspiració!!1
Salut i revolta!
una abraçada!!
Sílvia

Molt bonic, sobretot això últim de "un dia, de nit, jo t'ho canto, però fluix...perquè em pots escoltar"

i ple de genialitat. Amb la força que et caracteritza. Amb la teva passió que et porta les paraules en safata. Amb tota la personificaió de la natura que t'acompanya en el teu desitjar i devenir.
Fantàstic.

Utilitzes molt bé les paraules, m'agradat molt.

La Lluna ben boja que et crida,
el Sol, que mai no ho farà,
el Mar no sap el què passa,
a voltes, un dia ho sabrà...

Impressionant.... per a preferits ara mateix, és precios, m'ha encantat, m'ha tocat dins, ...m'ha meravellat .... es encisador.