Per uns instants

Un relat de: diaclau

Asseguda,davant la finestra oberta,amb un sol llum encés,escoltant el soroll de les ones quan trenquen just al peu de casa meva,amb la nostra cançó sonant a la ràdio i llegint i rellegint el teu munt de cartes,visitant de tan en tan els teus records...tu.

Concentrada en els meus pensaments, en els bons moments,en els dolents ,amb les mirades compartides,en els llavis besats,amb la suavitat de la teva pell,la dolçor de les teves mans,la respiració del teu nas quant estava sobre el meu coll...m'entren ganes de plorar.

M'ajec al llit sense apagar la làmpara i,en uns instants,veig que el llum comença a parpadejar,la finestra es posa a doanr cops per culpa del vent que,de sobte,ha aparegut ,una ombra.M'asusto.Agafo els llençols del llit ,m'arrufo ,tanco fort els ulls i tapo tot el meu cos amb el llençol de fadetes de la meva germana.Faig de no sentir res,estreny fort el llençol ,com si li dones la culpa de tot...Em relaxo ,obro els ulls i...una fada?Un...una fada!!Una fadeta menuda ,amb ales, i un vestit verd molt original.Què? Què diu? Què la seguesqui?Trec el cap de sota el llençol i tot de llums de colors il.luminen l'habitació.Fantàstic,maravellòs.No havia vist mai res igual.Màgia.El vent ,ara ,és més suau i...què diuen?Van cap a la finestra.M'atraco.El vent m'acaricia la cara ,mare meva,les fadetes s'aseuen a les meves espatlles,escanyant cada gest que faig,cada moviment...Mirava a l'horitzó,el sol ja no hi era, tan sols sortien uns rajos que feien que el cel fós com d'un color ataronjat...un dofí salta.I,però què és allò?Sirenes?Que preciós!Merda!Què és això?!Baixo ràpidament les escales,em fico a l'aigua,les fades volen a sobre meu,tiren una mena de purpurina,nedo més i més aviat...les cames,on són?Una coa de peix!?Una sirena!?Déu meu sóc una sirena!Per uns instants...sóc una sirena!

Exacte...per uns instants.Ja s'ha acabat,necessitava desconectar,em dec haver precipitat massa,em dec haver deixat emportar.

Els amics del meu germà gran,es divertien baixant els ploms,per això el llum parpadejava,l'ombra, era aquella planta diminuta de la veïna,el dofí , és normal,en aquesta platja sempre n'hi ha hagut,les fades que feien llum és el móbil que hi ha penjat al sostre que em va regalar la meva mare...

Llàstima.Per uns instants he arribat a pensar que la màgia existia,que allò ho veia i no ho somiava que ,per uns isntants...era una sirena

Però hi ha una cosa que no entenc...els llençols estant molt mullats i plens d'escames de peix i,segueix fent vent.




26/11/07

Comentaris

  • Hola Claudia [Ofensiu]
    Naiade | 02-12-2007

    Em meravella la gran imaginació que tens. Crec que si llegeixes molt, pots acabar sent una bona escriptora. Jo a la teva edat també escrivia, però llavors no tenia la sort de poder penjar-ho a relats, ni tampoc qui m'aconselles.
    Et desitjo molta sort i no deixis mai d'escriure. Sempre endavant.

    Una abraçada

  • Wola diaclau (Clàudia)[Ofensiu]
    mistika | 28-11-2007

    Bnes nuieta!!
    En akest relat s'intueix una bna futura relataire eh!! Per l'edat que tens escrius molt bé, però;com és lògik, encara t'expresses am un certa immaduresa. No et preokupis això a base d'escriure milloraràs ;).
    Jo al principi també.....si vols comprobar l'evolució et recomano que llegeixis algun dels meus primers relats i desprès un dels últims! Per cert si t'agrada la fantasia "Odet..." t'agradarà.
    Att: Místika

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: