Per un teu gest

Un relat de: magalo

Gest que fas, el faig meu, i ja ting mitja vida
perquè l’altre meitat vull que sigui per tu.
M’envaeig la calma, fent fugir tempestes
i observan-te em sembla respirar millor

Millor si suspires, doncs renoves l’aire
Topo amb els teus ulls i em fa un bull la sang
I quan el cap gires si el teu nom s’escolta
ni saben ni saps quanta enveja em mou.

Mous els suaus cabells i l’espai manyagues,
ho acarones tot amb el teu mirar,
i converses, no calles, no paren els llabis,
perquè xerren i beuen i et creus que teus son.

Son les nostres mans qui han xocat distretes,
i la teva fuig notant l’escalfor.
No veus el amant que a distància t’ama,
no em veus suspirant sols per un teu gest.




Comentaris

  • Quin poema més dolç[Ofensiu]
    bloodymaruja | 02-08-2012

    Magalo, m'ha agradat molt el poema d'amor no correspost. .En la meva opinió, és un poema que descriu molt bé el sentiment,.Versos íntims i dolços.
    Em passa el mateix que tu amb les faltes d'ortografia, he anat millorant. Fa un temps en feia moltes més que les que encara faig, i també emprava el doncs de manera errònea. El Rautortor m'ho va fer notar. Agraeixo molt també les coses que m'ensenyen.
    Poema preciós,molt encertat i que toca el cor. Un petó, amiga.

  • Ei, magalo,[Ofensiu]
    Carme Cabús | 02-08-2012

    jo et faré un comentari sobre ortografia, ja que al poema hi ha algunes errades. Te'l deixo aquí, corregit. Aquest "doncs" que he marcat, sintàcticament és incorrecte, perquè hauria de ser un "ja que" o caldria buscar una altra fórmula.

    Gest que fas, el faig meu, i ja tinc mitja vida
    perquè l’altre meitat vull que sigui per tu.
    M’envaeix la calma, fent fugir tempestes
    i observant-te em sembla respirar millor

    Millor si sospires, (doncs) renoves l’aire
    Topo amb els teus ulls i em fa un bull la sang
    I quan el cap gires si el teu nom s’escolta
    ni saben ni saps quanta enveja em mou.

    Mous els suaus cabells i l’espai manyagues,
    ho acarones tot amb el teu mirar,
    converses, no calles, no paren els llavis,
    perquè xerren i beuen i et creus que teus són.

    Són les nostres mans que han xocat distretes,
    i la teva fuig notant l’escalfor,
    i no veus l’amant que a distància t’ama,
    no em veus sospirant sols per un gest teu.



    Fora d'això, el poema em sembla una cadència molt tendra, amb un sentiment contingut que fa de brida a la passió, cosa que revesteix el foc que crema d'una delicadesa subtil.
    Alguns versos cal treballar-los més, però el poema i l'estil, això tan difícil, ja els tens. Personalment, no canviaria, per la rima, l'estructura sintàctica del català, perquè, en comptes de reforçar-la, vela la sinceritat instrínsica que s'endevina. És una qüestió formal que cal treballar una mica més, però en conjunt crec que tot l'essencial per a ser un bon poema hi és. Bé, és una opinió personal. Jo tampoc no en sé gaire, però t'he comentat el que sincerament penso.
    Una abraçada forta.

  • Suggerent i xiuxiuejador[Ofensiu]
    Àlex Casanovas Boada | 01-08-2012 | Valoració: 10

    No tinc molta cosa a dir. A mi m'ha semlat un xiuxiueig que lentament sense parlar molt ha trucat a la meva porta amb paciencia.

    Felicitats

  • M'atreveixo[Ofensiu]
    Calderer | 01-08-2012


    Encara que ahir ja vaig dir que el meu bagatge poètic (de lectures, de coneixement tècnic, de pràctica) és molt escàs.

    En una primera lectura el que em sobta més són les faltes d'ortografia. Tots els de la nostra generació en fem de faltes, parlaríem de la nostra educació en castellà, de la pressió social i mediàtica del castella, etc, però no cal, ja ens ho sabem. Però encara que sigui normal (natural?, inevitable?) en aquesta primera lectura m'entrebanca i em distreu de l'essència del text. Les que jo he vist, que no sóc un expert: ting, envaeig, observan-te, doncs (em sembla que aquí no està utilitzat bé, però dubto), llabis, son, qui (tambe dubto), el amant.

    M'han agradat molt els dos primers versos: "Gest que fas, el faig meu, i ja tinc mitja vida perquè l'altre meitat vull que sigui per tu". En canvi després la cosa decau i aquest "...em sembla respirar millor" m'ha tret desagradablement del poema i m'ha portat al Juan Tenorio "No es verdad angel de amor que.......y se respira mejor". Jo, en els meus textos tinc uns verbs que dic sota sospita...un és el verb semblar, sempre me'l miro amb lupa, a veure si el puc treure o canviar (d'això no en facis gaire cas, manies meves).

    El cinquè vers és força dolent, gairebé infantil "Millor si suspires, doncs renoves l'aire". No li trobo sentit ni ritme ni s'adiu amb la resta; potser ho has posat per l'enllaç amb "millor" i perquè abans parles de respirar?.

    Els següents set versos em semblen bons i amb un bon ritme. I eficaços, crec que transmets el que volies transmetre. Els darrers quatre també però la frase final sembla que perd el ritme (entenc que vols acabar amb "gest") i es fa estranya. A part crec que hauria de portar un signe interrogatiu.

    Penso que aconsegueixes expressar aquest sentiment d'estimar algú proper però alhora llunyà (potser les circumstàncies de la vida posen barreres?), ara també penso que es podria millorar molt, potser centrant-te més en el ritme i la musicalitat i no forçant tant aquesta estructura circular. I, sobretot, oblidant-te dels sospirs que renoven l'aire.

    Salutacions

    Lluís

  • El valor del gest[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 01-08-2012 | Valoració: 10

    Un poema que valora el gest, que moltes vegades comunica i connecta molt més que la paraula. M'agradat molt.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

magalo

150 Relats

425 Comentaris

102157 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com