Per un amic

Em sembla increïble intentar sense cap mirament mancar-li a un nen la presencia del seu pare, per que com a mare que sóc, sabent el carinyo, la seguretat, la força, l'autoestima i tot el que puc aportar al meu fill, em sembla la cosa mes trista del mon que un nen no pugui gaudir de tot això.

Conec a un pare amb una sensibilitat increïble, amb una visió de la vida mes enllà de la rutina diària, una persona que aprecia la sortida del sol, l'encant d'una paraula, d'un somriure , de tot el que en definitiva ens mou per continuar visquen, visquen i creixent amb plenitud. Una persona amb coneixements suficients per viure en aquest mon, amb totes les dificultats en que ens trobem sotmesos a diari; amb nivell cultural gran, que ha anat adquirint per les seves vivències en cultures diferents a la nostra, per voltar pel mon amb els ulls oberts, sent conscient de que no tots tenim les mateixes possibilitat en la vida per que el nostre pas per aquesta ens aporti de la meravella de la felicitat.

Si decidim pels nostres fills una vida sana, no solsament es que s'alimentin correctament, que facin exercici, que tinguin un ritme de vida acurat per la seva edat, amb horaris establerts segons el nostre criteri o el criteri d'un professional....tot això es una aportació mes per a la vida, però que seria un nen sense amor, manc de les figures familiars, sense pare, sense mare; es clar, les circumstancies de la vida fan que molts nens siguin horfans per que han perdut els pares o algun d'ells per motius de mort. Aquest no es el cas, aquest nen te mare, te pare i com he dit un pare que li pot aportar tant.....tant....., que torno a dir que es horrible que no se li concedeixi estant tan a la vora. Un nen que seria ric en carinyo , en emocions. Crec que l'odi de la seva mare, encara que ella no ho cregui, s'ho transmet al nen i l'odi genera odi, inestabilitat, malalties, carències vitamíniques , sense dubte, que encara que la mare l'estimi mes que res en aquest mon, l'odi que te li posa una vena als ulls i no li dona a aquest fill tot el que podria i mes , per ser egoista, per pensar mes en ella mateixa que en el seu nen. Una mare que possiblement en la seva infantesa va passar per la mateixa situació i no es conscient de que a ella tampoc li va anar be.

Tinc l'esperança que la constància del seu pare i la seva il·lusió, faci que aquest nen creixi amb la seva companya, per que així sigui un ser si cap millor que ell mateix.