Per què sóc?

Un relat de: Jansy

Sóc com sóc perquè he viscut el que viscut. Però està clar que si estigués sol al món no hagués viscut el que he viscut. Quantes persones veiem cada dia? Mil? Dues mil? Però quantes de les cares que veiem han participat a la nostra vida? Cinc? Deu? Vint? La família, la parella, els amis, els companys de feina… Tot i que sabem que ells participen en la nostra vida de cada dia, sabem que existeixen persones que han estat importants per ser com som. Aquells que has vist durant molt temps, aquells que veus molt de tant en tant, els que fa anys que no veus. Aquells que no recordes, aquells que no et recorden. Però tots ells han posat un totxo a la teva vida. Posem-nos a recordar:

Recordo l'escola. Uns amics amb qui jugava més, uns que només eren companys de classe, alguns que eren enemics infantils. Ei, aquell professor! Bufff, quants records que van ser importants.

Recordo l'adolescència. Quants amors amb posteriors desamors. Quantes xerrades que ens han fet grans. Quants cançons que ens han fet pensar. Quants escriptors que ens han fet volar.

Però de tota aquesta gent, després de reflexionar-hi una mica, veus que només uns quants t'han fet canviar, han intervingut fortament en la teva vida. Potser van ser uns dies, potser mig any, potser només durant una conversa casual. Vau xerrar, et vas enamorar, et va fer reflexionar. Potser no recordes els seus noms, potser no recordes les seves cares, però recordes allò que et va fer ser tal com ets. Moments que no agraïm prou, que van desapareixent del nostre cervell. Rectes secants que es van creuar en un moment determinat i després s'han separat.

Ja no hi parles amb ells, però en tens ganes i ho voldries fer. No tens valor o no tens l'oportunitat. Però ho vols. I només existeix un trosset de memòria on hi resta el record.

Comentaris

  • Tens raó Jansy...[Ofensiu]
    MarBlava | 04-10-2007 | Valoració: 10

    moltes vegades he pensat en el que expliques...
    El món és ple de gent i cada escú te la seva història, els seus sentiments, la seva vida, però hi ha gent que queda gravada en el fons del teu cor per sempre, encara que aparentment els hagis oblidat.
    Algun dia sents unes paraules o veus una imatge i et ve al cap una persona o un moment concret i et sorprens de no haver-te'n recordat fins ara ...amb lo important que va ser aquella persona al seu moment!
    De fet hi ha molta gent que recordo amb carinyo però que pertanyen al meu passat...i penso que ara preferiria no tornar-me'ls a trobar...mai podria ser igual que abans. Ho he provat amb alguns amics d'abans i ha sigut bastant desastrós, no hem connectat i a més he perdut aquell dolç record...
    Et felicito per la capacitat d'observació que tens i lo bé que saps transmetre sentiments que crec que tots podem sentir...
    Una abraçada!

  • Amb retard...[Ofensiu]
    Princeseta | 22-06-2007 | Valoració: 8

    Fa temps que te volia comentar... Primer volia dir-te que hi ha una frase que m'agrat molt, és la següent:

    "Rectes secants que es van creuar en un moment determinat i després s'han separat."

    La majoria de les persones que han pasat han seguit aquest frase, al final s'han separt, tot i que de vegades no volgues... Després de llegir aquest relat m'he adonat que hi ha moltes persones amb les que no volia perdre el contacte, però... ja sabem que no només depén d'una sola persona...

    Gràcies per deixar petjada i no ser una recta secant que s'ha creuat amb mi i que després s'ha separat.

    Petons, Gemma.

  • Som la suma...[Ofensiu]
    Vallespir | 25-05-2007

    ... de totes aquestes coses que dius, de tots aquells que hem conegut i recordem. Però també de moltes persones que no som capaços de recordar i també de situacions que, potser volent-les oblidar, no serem mai capaços de treure'ns del cap.

    Estaria bé fer una disseció del nostre ésser i poder veure quin tant per cent de nosaltres és personalitat pura i dura (que ja tenim de neixement) i quina part tot el que hi hem anat afegint per experiència vital.

    Un relat d'aquells necessaris, de reflexió, per recordar d'on venim i què ens ha fet, cosa que potser hauríem de fer més sovint. Un relat per aturar una mica el temps que ens ha tocat viure, un temps tan enbogit que sembla que és capaç d'avançar fins i tot la nostra existència present. Molt bé.

    I per acabar, l'anècdota: arribo per casualitat a un relat teu l'altre dia i veig el teu nick i el 4 de 7 de la foto i... hòstia! -em pregunto- ¿que estic visitant el web de la jove?

    Així que res, rebi una salutació aquest membre dels Castellers de Sant Andreu de la Barca de part d'un de la colla de Sants. Per cert, funcioneu encara?

    Una abraçada,

    Roger



Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jansy

Jansy

14 Relats

50 Comentaris

19050 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Sóc estudiant d'Enginyeria Tècnica en Informàtics de Gestió (UPC). Sé que sóc totalment de ciències, però això de llegir i escriure sempre m'ha agradat, tot i que no se'm dóna bé.

Sóc molt tímid, i això m'ha fet viure més per dins que per fora, podent veure les coses en altres sentits. Potser per això sóc tan estrany.



Per qualsevol cosa: xjansana@msn.com

Per saber què faig: nofeusoroll.blogspot.com