Per què sóc?

moltes vegades he pensat en el que expliques...
El món és ple de gent i cada escú te la seva història, els seus sentiments, la seva vida, però hi ha gent que queda gravada en el fons del teu cor per sempre, encara que aparentment els hagis oblidat.
Algun dia sents unes paraules o veus una imatge i et ve al cap una persona o un moment concret i et sorprens de no haver-te'n recordat fins ara ...amb lo important que va ser aquella persona al seu moment!
De fet hi ha molta gent que recordo amb carinyo però que pertanyen al meu passat...i penso que ara preferiria no tornar-me'ls a trobar...mai podria ser igual que abans. Ho he provat amb alguns amics d'abans i ha sigut bastant desastrós, no hem connectat i a més he perdut aquell dolç record...
Et felicito per la capacitat d'observació que tens i lo bé que saps transmetre sentiments que crec que tots podem sentir...
Una abraçada!

Fa temps que te volia comentar... Primer volia dir-te que hi ha una frase que m'agrat molt, és la següent:

"Rectes secants que es van creuar en un moment determinat i després s'han separat."

La majoria de les persones que han pasat han seguit aquest frase, al final s'han separt, tot i que de vegades no volgues... Després de llegir aquest relat m'he adonat que hi ha moltes persones amb les que no volia perdre el contacte, però... ja sabem que no només depén d'una sola persona...

Gràcies per deixar petjada i no ser una recta secant que s'ha creuat amb mi i que després s'ha separat.

Petons, Gemma.

... de totes aquestes coses que dius, de tots aquells que hem conegut i recordem. Però també de moltes persones que no som capaços de recordar i també de situacions que, potser volent-les oblidar, no serem mai capaços de treure'ns del cap.

Estaria bé fer una disseció del nostre ésser i poder veure quin tant per cent de nosaltres és personalitat pura i dura (que ja tenim de neixement) i quina part tot el que hi hem anat afegint per experiència vital.

Un relat d'aquells necessaris, de reflexió, per recordar d'on venim i què ens ha fet, cosa que potser hauríem de fer més sovint. Un relat per aturar una mica el temps que ens ha tocat viure, un temps tan enbogit que sembla que és capaç d'avançar fins i tot la nostra existència present. Molt bé.

I per acabar, l'anècdota: arribo per casualitat a un relat teu l'altre dia i veig el teu nick i el 4 de 7 de la foto i... hòstia! -em pregunto- ¿que estic visitant el web de la jove?

Així que res, rebi una salutació aquest membre dels Castellers de Sant Andreu de la Barca de part d'un de la colla de Sants. Per cert, funcioneu encara?

Una abraçada,

Roger