Petites

Un relat de: Jansy

Aquesta primavera, l'Arnau i en Marià són els encarregats d'obrir les portes a l'exterior. Agafen les petites pedres i les arrosseguen cap a dins, on l'Eva i en Xavier les dipositen ordenadament al rebedor. L'Arnau treu un bloc de fang, i veu com la llum del Sol s'escola entre les pedretes. Aquest hivern havia fotut fred de debò, s'havia fet llarg i pesat. Les reserves de menjar al formiguer s'havien exhaurit amb rapidesa, i van haver de fer alguna expedició a l'exterior per recollir alguna llavor oblidada i algun petit insecte mort. L'Arnau, durant l'hivern, havia vist crèixer el petit Tomasset, que ja no l'anomenaven així, és clar, es sentiria ridícul. Ara en Tomàs i l'Arnau eren bon amics i de les millors exploradores de la comunitat. Fins i tot, la Reina els havia cridat per nomenar-los Exploradores Oficials de la Reina.

Els colors han canviat respecte l'últim cop que va sortir, que va ser quan van caçar el centpeus. La gran quantitat de flors i les últimes pluges auguraven una bona època per als magatzems del cau. L'exterior havia canviat un xic: la terrassa que tenien al costat del formiguer s'havia reformat. Les antigues rajoles trencades havien estat canviades per unes de noves. Humans? Sí, vivien al costat d'una casa d'humans. Sempre és una bona notícia, perquè indirectament provoquen que tinguin més aliments a la vora. A més, la petita de la família, la Clara, a vegades els hi trosseja galetes i juga amb elles, tot i que algun cop havien patit baixes i pèrdues a causa de les seves esportives.

L'Arnau volta un pi, s'hi enfila i en baixa fracassat. No hi ha trobat res. De sobte, veu com una filera de companyes es dirigeix cap a un punt de l'horitzó. S'hi enganxa. Quin embús! Sempre es pregunta com pot ser que algunes de les obreres, fins i tot les millors, puguin ser tan despistades i perdre el sentit de l'orientació tan ràpidament. L'Arnau avança i es troba en Tomàs. En Tomàs tampoc sap on es dirigeixen, però sembla ser que és la primera delícia de la temporada. Tot d'una, comencen a veure com algunes companyes ja es dirigeixen de tornada cap al formiguer, amb el seu trosset d'aliment. Al cap d'una estona dues formigues transporten una altra de ferida. Al fons, es veu una nena, llepant un caramel amb pal, amb el paquet de les Maria a la mà dreta.

La Clara ja en fa de les seves

Comentaris

  • Molt imaginatiu!!![Ofensiu]
    Princeseta | 23-12-2006 | Valoració: 10

    M'agradat moltel relat!!! Per el títol i el començament no m'ho esperava que fossin formigues i trobo que tot està molt ben trobat i lligat!

    He somrigut amb moltes frases, però la que més m'agradat per... en certa manera... la seva tendresa, és la última frase!

    Moltes felicitats pel relat!

    Bones Festes!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jansy

Jansy

14 Relats

50 Comentaris

19050 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Sóc estudiant d'Enginyeria Tècnica en Informàtics de Gestió (UPC). Sé que sóc totalment de ciències, però això de llegir i escriure sempre m'ha agradat, tot i que no se'm dóna bé.

Sóc molt tímid, i això m'ha fet viure més per dins que per fora, podent veure les coses en altres sentits. Potser per això sóc tan estrany.



Per qualsevol cosa: xjansana@msn.com

Per saber què faig: nofeusoroll.blogspot.com