Per fer-te dormir

Un relat de: Ze Pequeño

Ens embolcalla
el silenci que viu
entre aquestes parets
farcides de tristesa.

Però recordem el teu somrís.
Des d'algun lloc verd
els teus ulls porucs
ara són, tal volta, més feliços.

Altres ulls veuran
el pas del temps,
tan fugisser, com un estel
que marxa amb presses,

però els teus
somriuran amb la nit
quan, entre fulles verdes
i tendres branques,
et bressoli la nit,
suau i silent,
per fer-te dormir.

Comentaris

  • Ha estat pel teu gos?[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 13-03-2007 | Valoració: 10

    Com és de trista la mort dels éssers que volem tan se val siguen gosssos, gats o persones, m'ha agradat el teu poema i m'ha fet pensar en la meva gata Maia, morta ja fa 20 anys, ha estat l'animal que més m'he estimat i que més m'ha estimat en la meva vida.

  • En el fons[Ofensiu]
    Andrea_Subirana | 31-01-2007

    dels nostres cors, tot ésser viu batega igual: amb força, amb vitalitat, amb energia i amb amor... i és que recordar és seguir estimant, sempre.

    Una abraçada ben gran.

  • * la nit bressolant-te *[Ofensiu]
    kispar fidu | 24-12-2006

    bonica imatge:
    les branques acariciant-te, la nit bressolant-te, sols pendent de tu, només per a fer-te dormir, tan sols per conquistar els teus somnis...

    (llàstima que estiguem a ple migdia i ara mateix no em toqui dormir-me! jejeje)

    uoo! que a través d'un vaixell de vela he vist, pel fòrum, que l'aire del vent marí bufa fort per a apagar unes espelmes...!

    i he recordat que sí, que justament era el 24... d'aquest mes! així que;

    Mooltes Felicitats guapa!

    (i robant una imatge del Mandalf... jejeje)



    p.d: La Greta és la teva famosa goseta, oi? ;)

    Que passis un bon dia d'espelmes Gemma! i una bona nit de nadal!

    Gemm@

  • Gràcies per alleugerir el meu son[Ofensiu]
    roda03 | 17-12-2006 | Valoració: 10

    Hola Salz,
    Feia un munt de dies que et volia enviar personalment la meva nadala que he"penjat " (Temps de remor), però volia personalitzar-te-la. Mira, Salz, quan arriba el Nadal, des de fa molts, molts anys, una força estranya m'envaeix i alhora m'empeny en un compromís estrany d'escriure el poema de Nadal. És, com t'ho diria, com un pes que només se me'n va del damunt quan he acabat el poema. No sé si m'explico, pressento com si tota la gent a la qual em dirigeixo m'estigués dient que espera el meu humil missatge. Fa tant s anys d'aquesta sensació que ja és tot un clàssic per a mi. M'agradaria moltíssim que li fessis un petit lloc per aquests dies i ,sobretot, pel reocrd del teu amic.
    Brindo per l'amor de Nadal com un amor sense parafarnalies,
    Roda03

  • nostàlgia....[Ofensiu]
    Noia de vidre | 07-12-2006 | Valoració: 10

    per fer dormir amb tantes paraules màgiques...

    Poema, versos i mots que atrapen, que enamoren.
    Increïble!
    un petonet de vidre

  • mmm, ... [Ofensiu]
    OhCapità | 05-12-2006

    cada cop que us llegeixo, ... mmm, ... em puja l'ego, ... m'explicaré, ... crec que sou per mi un mirall on veure-m'hi, i descobrir-vos fou una de les millors coses que em vaig fer, ... encadeneu mots amb senzillesa, els estructureu de manera sublim, i ... el resultat l'embolcalleu d'emoció, ....mmm, de manera elegant i sublim, ...

    com sempre, ... embaladeixo, i me'n vaig tranquil amb la vostra essència, ...

    un plaer, ...

    OhCapità.

  • Tendresa.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 01-12-2006 | Valoració: 10

    Tendre, dolç, senzill i alhora profund, bell... no sé dir més d'aquest poema, però volia deixar constància que m'ha agradat.
    Jo vaig tenir un gos germà que va néixer el dia que vaig fer dotze anys, i que va morir quan jo en tenia 25, es deia Rovelló. Quan dic que era el meu germà, la gent no ho entén; però l'era. Jo entenia el què ell sentia en tot moment, sabia comprendre-li la tendresa natural que dóna la natura i que no sorgeix de màscares culturals. Era un gos caçador amb les orelles molt grosses i molt de pèl; i encara que us sembli mentida, en moltes ocasions, i tretze anys després de la seva mort, encara noto la seva presència propera, com un esperit noble i natural que em protegeix i m'estima.
    Mai no oblidaré el Rovelló, no he trobat en cap altre gos res que ell tingués. Per a mi no era un gos, era més... Sé que no sóc objectiu quan dic això, però és així com ho sento.
    espero que arribi un dia en què els humans perdem aquest antropocentrisme que ens enganya i que ens fa creure massa vegades falsament que som els únics éssers amb consciència de l'univers.

  • hi ha en el poema...[Ofensiu]
    Capdelin | 28-11-2006 | Valoració: 10

    natura, emoció, vida latent, batec d'enyorança, mans agafades al sospir, humanitat que vessa, silenci entre línies... calma, quietud... tot un llit de plomes per a l'ànima que sagna...
    Una abraçada!

  • Per fer-te emocionar[Ofensiu]
    angie | 28-11-2006

    Una abraçada per la sensibilitat teva i la de la persona a qui el dediques...

    "...però els teus
    somriuran amb la nit
    quan, entre fulles verdes
    i tendres branques,
    et bressoli la nit,
    suau i silent,
    per fer-te dormir."

    Vaig llegir ahir aquest poema i aquests versos van ser l'esquitxada que m'animà a proposar el nou repte... La casualitat o l'atzar ha volgut que aquesta associació d'idees ens fés trobar en una passió comuna... vés per on!

    angie

  • jaumesb | 27-11-2006 | Valoració: 10

    gràcies

  • Llibre | 26-11-2006

    Belles paraules, Salz. I bella dedicatòria la teva.

    No em veig capaç de comentar.

    Però sí voldria corroborar i sumar-me per una banda al crit d'esperança que destil·len els teus versos, i per altra banda recolzar al nostre company foster en aquests dies durs.

    Ànims, fost.

    I Salz: una mega-abraçada,

    LLIBRE

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ze Pequeño

Ze Pequeño

111 Relats

636 Comentaris

123572 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Agredolça.
Silent i amb ganes de cridar.
Amenaçadora de mi mateixa
i curosa amb els teus ulls.
Descontrolada.
Cercadora,
de prop i de lluny.
Ofegada en sospirs.
Somniadora interrompuda.
Animal de nit
amb passes esclaves.
Desanimada i eufòrica.
Lligada i sense força
per trencar cadenats.
Encuriosida,
atrapada en una teranyina
d'ulls negres
de mirada infinita.
Desequilibrada.
Penjada del cim més alt
de la teva vida.
Capturada.


--------------------------------------------------


Em trobareu també a

www.poemesmicrocosmics.blogspot.com
www.diarismicrocosmics.blogspot.com
www.ydetrasdetodo.blogspot.com