PENSAMENTS

L'impuls desconegut fa que la matinada l'empenyi a possarse el calçat. Seguirà pels camins trillats, segura que les vambes saben on van, seguirà amb els seus pensaments i records. Tot sempre igual, el mateix camí, el mateix riu, els mateixos pensaments...
L'avui, l'ahir, sense demà, car l'avui seguirà els mateixes passes que l'ahir... i el mateix camí.
El poema m'ha agradat, té força i pregonesa.

Joanalvol

Les bambas , les cames i el camí són els eixos fonamentals d'aquest poema. Es diria que són les eines per a realitzar un viatge seguint el curs del riu, que és la vida. Molt suggestiu.

Ens expresses els records que li desperta, al narrador d'aquest poema, un passeig al voltant d'un riu. És caminant amb vambes com reneixen els records lírics i romàntics del seu passat. Les passes van seguint "les molletes de pa d'aquell conte infantil"

Enhorabona, Aurora!

Núria

un objecte tan prosaic com poden ser unes vambes hagi inspirat un poema tan deliciós com aquest cal tenir una sensibilitat i una delicadesa especial i tu les tens, benvolguda Aurora.
Sempre m'ha agradat un passeig per la gespa, assedegada o molla.
Una abraçada i molt bon estiu.

Com una dansa matinera, com una juguesca compartida, els teus versos, al ritme dels teus pensaments, ens regalen una passejada tranquil·la amb la tendresa que ens evoquen els passos compassats, d'un cor, calçat amb unes vambes capaces de fer-lo sortir del seu ensopiment, per respirar l'amor de les teves matinades que t'inspiren poemes tan bells i plens de sensibilitat.
Llegint aquests pensaments he sentit enyorament d'aquesta tan teva solitud compartida amb el riu i la natura.
Felicitats Aurora, un poema ple de tendresa.
Una abraçada des de la frescor dels meus capvespres.
Núria

Quina sorpresa més bona, quin goig, tornar a trobar un dels teus poemes plens de ritme i sonoritat, Aurora!

Tot i que ara com ara no som a la matinada, m'he calçat com tu les vambes i m'he deixat anar... he seguit les teves passes sense apressar el pas, ni intentar imposar cap rumb a la teva voluntat... i d'aquesta manera, he gaudit del transcórrer de l'aigua, i he permès als pensaments acaronar els tresors acumulats amb el temps.

El meu cos era assedegat d'una calma que li has regalada amb els teus versos encertadament serens.
Gràcies, poetessa, per aquesta passejada en tan bona companyia!

T'envio una abraçada refrescant,
Unaquimera

Un Relat ple de sensibilitat amb vambes o sense.
M'agrada i m'he aturat en aquest troç:
"Somriu mentre les vambes
caminen totes soles
per la vora del riu,
on ballarines d'aigua
abeuren les calors
de gespa assedegada."
He sentit una profunda emoció.
Gràcies, Aurora.