Cercador
Peixera
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
Rius de carrers passegen dins de mi
quan els miro des de fora; peixos
calçats fugen en bancs de multituds,
àgils, entrecreuant-se, nedant contracorrent;
coralls de blocs de cases sagnant pressa
damunt l'espina de l'asfalt.
Escata de moments de vidre trencadís
que a mi em fan de peixera.
Comentaris
-
Hola, Teresa[Ofensiu]brumari | 23-05-2007
He dubtat quin dels quatre darrers poemes triar per respondre al teu comentari, el tango irrepetible i un xic trist de Rera la màscara, la victòria final de Derrotada tendresa o la introspecció intel·ligent de A coll i be o La peixera. A més de bona, ets prolífica. Un cop més, et felicito per aquestes quatre joies.
Els concursos! Podríem parlar-ne molt. Penso que aquest 0,1 % d'èxits serveix per demostrar que els jurats no són decididament estúpids.
Generalment no ho faig, però ara em permeto recomanar-te el meu microrelat El concurs. Si més no, potser riuràs.
Una abraçada