pedaç

Un relat de: prudenci

Potser m´hagi equivocat
també avui
com enguany,
com antany.
Potser no tingui raó
ni de dir ,
ni de fer,
ni de ser.

Qui sap si la raó
és una questió
quer regeix l´Enemic
I dic si puc
que tinc que entendre ara
que la vida ja es para
car he entès la nit.

No tinc por,
tinc dolor
i troços d´enyorança
i el que em du més recança
és el món i l´absurd.

No soc mort,
no estic buit,
només tinc l´esperança
de un pedaç de Déu
a dins el meu cor cuit.

Comentaris

  • prudenci![Ofensiu]
    gypsy | 12-10-2007 | Valoració: 10

    és d'una bellesa que fa astorar!
    profund i fort, que travessa cuirasses on s'amaguen els sentiments.

    Chapeauuu!

  • em fas plorar[Ofensiu]
    ANEROL | 17-06-2007 | Valoració: 10

    escriu