Partida de dòmino (Secrets)

una partida de dòmino ben curiosa i peculiar, i no pas per les seves trampes que sovint es donen a terme a la mateixa realitat, sinó per la peculiaritat dels seus protagonistes.

Potser amics en vida, i ara seguint mantenint l'amistat sota les làpides i entre els murs i porta del cementiri on habiten, sota les ombres silencioses dels vells xiprers.

un misteri i un secret.


Bones "Màndalfet"! com anem? com va aquest estiu que ja comença a ser calorós? Per terres barcelonines o has fet alguna escapadeta per altres indrets de Catalunya o de més enfora?

ens retrobem entre lletres i paraules plenes d'entusiasme!

que vagi bé,
-fidueta-

Ara resulta que aquell que jo coneixia com 'Mandalf', amb circunvolucions de dofí -que no sabíem si marines o d'aigua dolça- se'm converteix en 'Màndalf' (així, amb accent gràfic, titlla -"u com cullons sa diga"-. I, tres pics i repicó, canvia també l'aigua per la terra ferma, oferint-nos visions de senderi per canons rogencs (Que no seran del Colorado EEUU, veritat?)
Al que convé! Tractant-se d'un repte, el relat xifla. O siga, funciona. Esquemàtic, però molt vàlid.
Així que 'tio' -Màndalf o Mandalf- segueix per camí de pols o solcant mars... i publica més!
Esperem els pròxims!
Mentrestant, ja ho saps... SALUT I REBOLICA!

Recordo perfectament la impressió tan grata que vaig tenir en llegir aquest text quan el vas presentar al repte dels jocs de taula: és un relat totalment sorprenent!

De bon començament, sembla tot un clàssic del tema i de cop sobta a la lectora, primer sacsejant-me amb frases fortes i mots contundents, més tard sorprenent-me i per acabar, deixant-me assossegada amb un final ben encertat.

Aquest últim paràgraf, que comença amb el primer raig de sol acaronant la punta del xiprer, em continua agradant moltíssim, encara que veig que per adaptar-lo a les exigències de l'extensió l'has hagut de retallar.
Mantens, tot i això, una prosa ben emotiva, banyada en melangia, que clou dolçament l'escena relatada mantenint la seva màgia.

Una abraçada agraïda,
Unaquimera

és jugant i passant-ho bé amb tot. Aquest relat teu que sembla tot innocent ens dóna una gran lliçó (que potser només alguns entenen). Un mestre del joc això és el que ets i ens ho dius a crits a tots nosaltres, mentre vas fent anys cap enrera!! hahahah.. ara ja sé el teu secret, aquest que tant et rejoveneix... deixarem que els altres l'averigüin....

Molts petons en aquest dia tant especial:



Leela