Parlem

Vaig despertar-me de mal humor, tenia la sensació que havia dormit massa. Era un dia d'hivern i la llum de mitja tarda es filtrava a través de la persiana trencada. I jo la trobava a faltar.

Vaig trucar-la i vam parlar una estona. ‘Ens veiem demà' va dir-me abans de penjar. Ella no volia veure'm i jo perdia la xaveta cada vegada que esgrimia els seus arguments, però aquest cop ho havia dit: ‘ens veiem demà', no hi havia dubte.

Vaig anar fins a la cuina i vaig obrir la nevera. No sé què esperava trobar-hi, però de totes maneres vaig decidir que no tenia gana i em vaig mirar la cafetera: era de metall, color de plom i estava ennegrida per anys d'ús continuat, però encara servia. Hi havia cafè del dia abans. Algú m'havia dit que els solters, tard o d'hora, s' acostumen a menjar fred. A mi no em calia. M'agradava fred.

Vaig mirar per la finestra del menjador. La vida seguia el seu curs allà fóra i se'm va acudir que podria passar-me tot un any tancat a casa i llavors sortir i res no hauria canviat. Probablement tenia raó. Vaig tancar les cortines. La televisió estava apagada però, per alguna raó, vaig clavar la vista a la pantalla fosca. Vaig veure el meu reflexe allà palplantat, amb una tassa blanca a les mans:

'… poeta histriónic de tercera fila captat per les càmares mentre es pren un cafè…són les primeres imatges des que, fa més d'un any, es va recloure a casa seva, deixant desenes de lectors fidels a l'estacada… els continuarem informant en properes edicions informatives...'

Vaig agafar el telèfon i vaig trucar-la.

- … abans m'has dit ‘ens veiem demà'. Suposo que volies dir ‘parlem demà'…
- si, això mateix…
- només volia assegurar-me'n
- PARLEM demà, d'acord? Un petó, adéu

Em vaig asseure i vaig fer un glop. Vaig recolzar-me a la taula i vaig mirar l'interior de la tassa, com si m'hagués de revelar algún secret amagat al fons durant molt de temps. Van passar cinc minuts. O potser una hora, feia de mal dir.

Tant se me'n donava, era dissabte al capdavall i a fóra bufava el vent, no tenia ganes de sortir de casa. ‘Potser l'any que ve', vaig murmurar. Se'm va escapar una rialla i la gata em va mirar fixament, amb aquells ulls immensos de color verd que em tenien el cor robat.