Parlant amb silencis.. continuem sense arribar en lloc.

Parlavem amb silencis...
Caminavem sense rum...
Ens feiem un en un abraç..
Intercanviavem mirades...
I així ens entenem.

No hem cal cap paraula per saber el que et passa...
No cal que hem diguis res del que estas pensant...
Que els teus ulls em diuen més del que creus...
Que et conec prou per entendre't:

Les mirades...
Els silencis...
Els pasetjos inacavables...
que et porten enlloc...

Totes aquelles tardes...

I et segueixo entenent..
Però ja no hi parlem amb silencis...
ni intercanviem mirades,
ni ens fem un en un abraç...
Però et segueixo entenent...
I seguim passetjant sense arribar enlloc..
Per poder continuar parlant un cop ens acolleix un lloc.

Amb paraules:
que justifiquen la falta de mirades..
de silencis...
d'abraçades...
Ja sols som amigs..

Ens alsem d'on perfi aviem segut...
I seguim caminant sense rum.