Jove floreta

Un relat de: Jordi Domènech i Montané

Jove floreta d'es camí
que caminant he anat a trobar
tota soleta mires cap a mi
sota el sol et vas a torrar.

Jove floreta de sa vora
no n'havia vist mai cap d'igual
estàs anant a deshora
d'aquest món tan artificial.

Jove floreta que veig per aqui
les altres no et volen entendre
tu mires a un altre lloc i dius "si"
saps que tu ets molt més tendra.

Jove floreta, els teus petals al vent
mires a les estrelles i preguntes
si el que passarà ara següent
tindrà totes les teves respostes.

Jove floreta a la carretera
em provoques un somriure
et vull portar a la cartera
per a no oblidar-te cap dia.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Jordi Domènech i Montané

13 Relats

10 Comentaris

12047 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Vilafranquí del 85... poc literat, mes aviat musicat. és a dir, més donat a escoltar que a llegir. tranquil, silenciós i tímid, no se si destaquen aquestes coses als meus escrits.

aficionat als canvis de color de cabell
a antònia font
a kraftwerk
a les carreres de cotxes
i al lego.

vos estim a tots igual.