M'ha espantat

Arriba el capvespre
ple de colors el cel,
ple de llums sempre
també s'encén el zel.

Em cauen al damunt
estrelles i nebuloses,
segellades des de lluny
per ànimes de persones.

Passa un clio pel costat
va tot molt apretat,
ple de gent que assentats,
recorden estats passats.

I passejant per la rambla
la melangia es va dibuixant
a cada rajola de color clar.

I observant pel llarg camí
veig un revolt amenaçant,
fotograma del meu devenir.

La nit s'allarga i la soledat
no s'ha dissolt en un got.
Més em mostra atrafegat
que darrere de sot hi ha sot.

Amb l'aire fresc del defora
s'escampa la boiror del terrat,
ja va tornant a ser d'hora
pero el sentit encara és tancat.

I al tornar per un carreró
he canviat ràpid de costat
venia fent gran fortor
el meu jo futur m'ha espantat.