Fotografia teva

Un relat de: Jordi Domènech i Montané

Passen les estacions
i el cacau va caient
acumulat amb les emocions
com en un Cacaolat calent.

El tren del dia a dia
transforma les paraules;
abans eren grans faules
ara es tornen una bírria.

Peró de les golfes encara
en tinc la clau i ara
entraré a buscar-te
cercaré records o cartes.

Sempre em quedarà
aquella dolça mirada;
com feies tota teva
aquella foto meva.

A les golfes et quedaràs,
al meu present no tornaràs,
un amor passat seràs,
jo no en vull fer cas.

En passat et pronunciaré,
l'irrefutable destí maleiré,
el teu nínxol visitaré,
ja no se que més faré.

Almenys em quedarà
aquella dolça mirada;
com feies tota teva
aquella foto que és meva.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Jordi Domènech i Montané

13 Relats

10 Comentaris

12097 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Vilafranquí del 85... poc literat, mes aviat musicat. és a dir, més donat a escoltar que a llegir. tranquil, silenciós i tímid, no se si destaquen aquestes coses als meus escrits.

aficionat als canvis de color de cabell
a antònia font
a kraftwerk
a les carreres de cotxes
i al lego.

vos estim a tots igual.