Cercador
El perquè de les coses
Un relat de: Jordi Domènech i Montané- Compartir:
De què em serveixen els ulls ara
si ja no puc veure la teva cara?
Per a què ser graciós i fer riure
si no tornaré a veure el teu somriure?
De què servirà tenir bona oïda
si la teva veu es va perdre fa dies?
Per a què voldria anar a caminar
si tu ara ja no em pots acompanyar?
De que serviria l'olfacte ara
si se que no estaràs a la vora?
Per a què seguir si tu ja no hi ets?
Per què de la mateixa manera que
em treus del cos tota l'ànima,
em dónes la força per seguir endavant?
Comentaris
-
Bonic[Ofensiu]Hannah | 02-07-2006
M'agrada molt aquest!
Les teves paraules tenen tota la raó.
Quan marxa una persona que estimem sense bitllet de tornada, és un daltabaix ml fort per a nosaltres i al gent que els estima.
Però aqui sí que nosaltres no hi podem fer res, és la vida.
Però quina paradoxa més maca que has fet: sense ells ja no podem seguir, però ells són els fara que ens fa continuar endevant.
El que hem de fer ,perquè és a les nostres mans, és recordar els moments que hem passat amb elles.
Molts petons!
l´Autor
13 Relats
10 Comentaris
12102 Lectures
Valoració de l'autor: 9.40
Biografia:
Vilafranquí del 85... poc literat, mes aviat musicat. és a dir, més donat a escoltar que a llegir. tranquil, silenciós i tímid, no se si destaquen aquestes coses als meus escrits.aficionat als canvis de color de cabell
a antònia font
a kraftwerk
a les carreres de cotxes
i al lego.
vos estim a tots igual.