PARATGE

Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs
PARATGE

Collites magres, injustament magres
potser. Arreu. Els camps mal conreats,
mai no del tot nets d’herbes als sembrats
i d’esbarzers als marges que els circumden.
Passar dels anys entre fosca i claror,
sense cap lluna plena, sense sols
reblerts de llum; tothora teranyines.

Els ulls guaiten enlloc. Creix el neguit
en mi, el dubte i la penombra densa.
Ai, país meu, aquest país que estimo,
que no és capaç de definir precís
on són els plans i on les muntanyes altes.
Pobre país! Ben cert, no has estat llest
per preservar de dogmatisme estèril
camps i vorals. Hi som a temps, encara?

Fidel Gangonells i Borràs

Comentaris

  • I tant que hi som a temps![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-05-2023 | Valoració: 10

    Aquest país nostre, ple d’herba i esbarzers, d’aigua dolça i salada, és el nostre. I no m’estranya que desperti paraules i poemes com el teu. Una forta abraçada des de Ribes de Freser.
    Aleix

  • L'esperança[Ofensiu]
    Prou bé | 20-05-2023

    diuen que és l'últim que es perd! Difícil mantenir-la! Bon poema/relat d'allò que tenim.
    Amb total cordialitat