Paradís de llum

Guaita quanta llum caient,
que a cabassos el sol va llençant,
quan li vessen les mans
de tanta que en té.

Els núvols li fan de sedàs,
com filtre que deixa que suau
arribi a aterrar.

I lentament llisca deixant
carícies a branques i a troncs,
a fulles i a flors,
estimada amant.

La llum va cercant la drecera
i pedres i terra
s’hi volen fer amics.
I prop del camí,
fa ombres i es posa a jugar
a cuit i amagar.

El verd, avui sembla més bell,
i el sol, des del cel,
amb llum resplendent,
fa d’aquest indret, paradís.