Lluny dels cingles

Les estrelles han caigut
però és matí i el Sol ho oblida,
i el cel blau dins els teus ulls
m'ha ocultat forta ferida.

El voltor abandona el niu
buscant la sort d'un nou dia,
freda bala dins el pit
ofega la seva vida.

Trenquen vents a l'horitzó,
s'obren portes a la terra.
Cel de mar sense un ocell,
i al port massa placidesa.

Mor el foc enmig d'un plor.
Dins el cau sols mitja lluna.
Estiren la corda els cors,
petges enfilen la duna.