Dissabte de pluja

Un relat de: skenamoll

Tanca la porta que s'escapa l'aire
i els corcs avui ja han menjat.
Encara queda un pensament al terra,
només un paper cuadriculat.

Clavo la mirada al cel de pedra
fins que es comença a desfer
i torna a refer-se aquell pot de cendra.
Que esperin els cucs del terrer.

Sols parets, he cremat els calaixos.
I allà estaven els teus sols de tardor
tan brillans com no els recordava.
Algun dia tel's tornaré, millor no.

Faré com qui no vol la cosa,
com qui s'arrenca a tires la pell
quan es vella i fa olor de derrota.
Torna a estar buida i neta la ment.

I trencar tots aquets maleït miralls,
i fer-ne una gran finestra,
per on el Sol hi pugui entrar
i jo volar lluny de la cel·la.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer