A soles amb jo

Davant la meva ombra difuminada
s'esvaira un fil d'aire mig trencat.
Sento la fredor de nits daurades
i l'eco mut dels cims més alts.
Per una sola nit vull ser la torna,
i somriure amb el cor tancat.

Mesclats nous records amb vells somnis
a la fi tots van a morir a la mar.
M'he quedat adormit sobre els núvols.
Per viure sempre quedarà demà.
No necessito lliçons de profetes
per saber distingir el que és real.

Per la finestra entra una brisa suau,
dolça olor a terra mullada.
El Sol eixuga el meu esperit,
la Lluna arrenca de nou l'escara.
Avui, al fosc, ella és tota de dol,
la meva ferida ja no sagna.