Cercador
Com un gra d'arena
Un relat de: skenamoll- Compartir:
Com un poeta que busca nous vaixells
per enfonsar-se dins el mar del seu cor.
Un mariner que somia amb grans tempestes,
i mai ha alçat la vista més enllà del moll.
Tan petit la platja és com el més gran desert,
allà on s'amaguen totes les meves pors.
Deixa les ones que esborrin els secrets
que vas escriure alguna nit d'agost.
Com una botella que viatja sobre l'aigua
i dins seu porta els desitjos d'un proscrit.
En una gota hi cap tota l'esperança
dels vells llops de mar encara petits.
Tu ets el far que es fon quan remo cap al teu port.
Tu ets el tren que no para a la meva estació.
Comentaris
-
El tren passa de l'estació (i altres s'equivoquen de parada)[Ofensiu]Grünewald | 03-06-2005 | Valoració: 9
M'agrada, i molt, les dualitats petit-gran, poeta-mariner, i els dos darrers versos, realment intensos, contundents i sensibles. Sí, quina impotència quan hi ha l'espera a l'andana per un tren que se sap que mai arribarà.
(Tan de bo aconsegueixis una bona puntuació. Realment és el primer concurs que participo [el meu poema es diu "Record"] i em faig creus de com hi han determinats "poemes" que han rebut una allau de votacions que -des del punt de vista literari- semblen del tot injustificables. Realment no entenc com poden haver més de 300 lectures d'un escrit de poques línies... I a sobre segur que aquests guanyaran... En fi, ho respecto però no ho comparteixo).
Skenamoll et seguiré, ta bé aquest poema! -
Gota salada[Ofensiu]montxita | 30-05-2005
És fantàstic!
Molt encertat. M'encanta la comparació amb el mar i també les dues últimes frases, molt intenses!
M'ha agradat molt!!!
