Paisatges blaus

Un relat de: helena

No em deixa escriure en color blau i jo adoro el color blau. Les bombetes de llum blava, el cel blau, el mar, el blue eyes del Elton, les ulleres amb vidres blaus,les parets de color blau, els safirs, les margarides blaves i petites, l´aigua reflexant el cel inabastable, immens, blavíssim, viu i enèrgic com la sang que comença a fluir,
com la mort que s´acosta amb pas lent, avançant impertorbable pel camí blau que porta a les dolces tombes. Tombes blaves amb cadàvers blaus, bellíssims,
en repós crepuscular sota els estels del univers, il.luminant els seus rostres blaus buits de vida, plens d´amor, abandonats al silenci.
Cossos blaus escolpits per la mà d´un déu inusual, en un estat de precisió perfecte, confengint un paisatge semblant a un quadre fragilment inacabat, sense línies ni límits, sense horitzons perceptibles.

Els éssers blaus et retornen, per fi,
per continuar refent el cercle, incansable,
fet de llàgrimes blaves, premudes pacientment.


helena.

Comentaris

  • era l'ordinador[Ofensiu]
    helena | 03-05-2006

    el que no em deixava escriure en blau.
    Jo sempre poso color blau i la lletra Futura Light o
    la Tahoma.

    I si no em poso una mica nerviosa.

    Aqui a relats no ho faig.

    Bé, el tema era aquest. L'ordinador era el que no em deixava, un dia determinat.

    De fet era un exercici per a mi mateixa. Potser no l'hauria d'haver editat. Massa criptic i introspectiu.
    Certament no s´entén res.

    gràcies per comentar-lo.


    helena

  • M'ha deixat un gust... Agre-dolç[Ofensiu]
    EmmaThessaM | 03-05-2006

    La descripció és dolça, amb certa cadència musical en escala de blaus, però des del meu punt de vista subjectiu (i per tant discutible) la lectora se sent "estafada".

    "No em deixa escriure en color blau i jo adoro el color blau.": la lectora comença a llegir per saber QUI és el què no deixa escriure a la narradora en blau, es llegeix la descripció de blaus que se li fa un pèl feixuga i arriba a una fi que no li respon la pregunta inicial: qui...?

    Potser seria millor no incloure la primera frase en el relat: d'aquesta manera, la descripció quedaria com a evocació poètica i la lectora no es crearia falces expectatives (però, com ja he dit, només és una opinió subjectiva ;-) ).

    EmmaThessaM

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: