Paisatge i paraula

Un relat de: Xantalam

*

Arreplegàvem còdols i grans pedres,
jugàvem a fer coves en un paisatge
inhòspit que ens allotjava
entre solars desolats i ferralla.
La nostra frontera natural eren els horts,
les tomaqueres,
els gossos abandonats i els gats morts;
la figuera era la torre de guaita.
L'altra frontera eren les fàbriques.
Jugàvem d'una forma salvatge,
apàtrida,
en un terreny esbrossat de ciment,
un western sense cavalls ni
traces de sendes.
Els peus xafaven, assilvestrats,
herbam i malesa, a l'exili del món.

Poc i molt he canviat en aquests anys:
ara aplego paraules amb el mateix
delir salvatge, desterrada en un paratge
hostil, on abans collia còdols.








Comentaris

  • un plaer,[Ofensiu]
    panxample | 27-05-2010

    me aturat en aquest paisatge, refugi d'infants,buscadors de tresors.
    Ara de paraules planes ,plenes de sentit,que el temps va arrodonint i allisant.
    Goso oferir-te el meu "Paisatge"

  • Vivències...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 14-03-2010

    del passat concentrades en els jocs d'infància ambientats en un paisatge hostil molt ben descrit i del present on es cerca la paraula com a eix principal de la maduresa a la vegada que no es renuncia al record.
    Com sempre, un poemàs dels teus, Xantalam.
    Ja saps que vaig passant pel teu racó però avui vinc acompanyada de la mà de la brins que sempre té unes idees brillants.
    Ha estat un plaer retrobar-me amb les teves paraules.
    Un petonet, Empar!

    Mercè

  • Has creat [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 14-12-2009

    una preciositat de poema emprant aquests records de infantesa tan arrelats dins teu.

    És cert. La vida fa que canviem uns jocs per altres però, al cap i a la fi, tots són plaents.
    És bellíssim , Xantalam. M'ha encantat.
    Una carinyosa abraçada.
    Nonna

  • Juguem?[Ofensiu]
    Naiade | 14-12-2009

    M'ha semblat com si et veies jugar com un infant, gaudint d'aquells móns plens de fantasia en que ens submergíem i era talment com si ho visquéssim de veritat. En el fons és ben cert que encara que canviem, lo important és no perdre mai aquell infant que varem ser i fer-lo sortir a jugar a traves de les nostres paraules.

    Una forta abraçada

  • Records de la infantesa...[Ofensiu]
    brins | 02-12-2009

    expressats amb belles paraules. Rememoració de jocs que ens permetien, tot deixant volar la imaginació, formar móns paral.lels i una vida millor. En ser adults, aquests jocs mai no s'esborren, tan sols són substituïts per d'altres afeccions que en aquest moment ens són més enriquidores. La paraula, el vers...és, evidentment, un d'aquests possibles jocs.

    Gràcies pel comentari; has copsat perfectament el sentit de les reflexions que pretenia descriure.

    Una abraçada,

    Pilar

  • Empar![Ofensiu]
    F. Arnau | 26-11-2009

    Un gran poema el teu que li dóna una bona explicació a la imatge del RPV feta amb la tècnica de la papiroflèxia pel company Cicerot.
    És veritat que veient la imatge fa recordar una mica el mite de Sísif que tu també rememores de passada al poema, ja que tot el que fèrem de petits quan jugàvem als horts i als solars, recreant històries de western, el temps ho ha esborrat del terreny, encara que sempre queda en la nostra memòria.
    Esperem que no passe el mateix amb les paraules que ara arreplegues, doncs aquestes almenys les comparteixes amb tots els que et llegim.
    Una forta abraçada!

    FRANCESC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xantalam

Xantalam

100 Relats

592 Comentaris

134484 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Conservo en aquest web, com la llibreta vella que no tinc, els primers poemes (manquen una bona colla de poemes inèdits de la darrera època). Tots ells m'han dut a la publicació del primer llibre "Dona i ocell" en la col·lecció de Poesia Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

Aquest llibre ha estat guardonat amb el XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi . Editorial Denes, 2014.





El meu segon llibre, "Quatre arbres" rep el XXXIXè Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana el 2015 (Viena Edicions, 2016)




***

Nascuda a França per "accident" i anatomopatòloga de professió, són algunes de les dades més originals. Pel que fa a la resta, bastant més corrent... Potser el meu interès per la poesia, i les arts en general, m'ajuda a deslligar-me del més quotidià en l'intent de crear quelcom bell. La meva professió m'ha deixat poc temps lliure que dedico fonamentalment a la família i a llegir. Aquest és el primer pas per aprendre a escriure, però sospito que puc quedar atrapada en la xarxa dels lletraferits.

Maig, 2008

xantalam@gmail.com


Bloc de poesia Enfilant finestres

Bloc del grup de poesia Reversos Reversos grup poètic