Paisatge i paraula

me aturat en aquest paisatge, refugi d'infants,buscadors de tresors.
Ara de paraules planes ,plenes de sentit,que el temps va arrodonint i allisant.
Goso oferir-te el meu "Paisatge"

del passat concentrades en els jocs d'infància ambientats en un paisatge hostil molt ben descrit i del present on es cerca la paraula com a eix principal de la maduresa a la vegada que no es renuncia al record.
Com sempre, un poemàs dels teus, Xantalam.
Ja saps que vaig passant pel teu racó però avui vinc acompanyada de la mà de la brins que sempre té unes idees brillants.
Ha estat un plaer retrobar-me amb les teves paraules.
Un petonet, Empar!

Mercè

una preciositat de poema emprant aquests records de infantesa tan arrelats dins teu.

És cert. La vida fa que canviem uns jocs per altres però, al cap i a la fi, tots són plaents.
És bellíssim , Xantalam. M'ha encantat.
Una carinyosa abraçada.
Nonna

M'ha semblat com si et veies jugar com un infant, gaudint d'aquells móns plens de fantasia en que ens submergíem i era talment com si ho visquéssim de veritat. En el fons és ben cert que encara que canviem, lo important és no perdre mai aquell infant que varem ser i fer-lo sortir a jugar a traves de les nostres paraules.

Una forta abraçada

expressats amb belles paraules. Rememoració de jocs que ens permetien, tot deixant volar la imaginació, formar móns paral.lels i una vida millor. En ser adults, aquests jocs mai no s'esborren, tan sols són substituïts per d'altres afeccions que en aquest moment ens són més enriquidores. La paraula, el vers...és, evidentment, un d'aquests possibles jocs.

Gràcies pel comentari; has copsat perfectament el sentit de les reflexions que pretenia descriure.

Una abraçada,

Pilar

Un gran poema el teu que li dóna una bona explicació a la imatge del RPV feta amb la tècnica de la papiroflèxia pel company Cicerot.
És veritat que veient la imatge fa recordar una mica el mite de Sísif que tu també rememores de passada al poema, ja que tot el que fèrem de petits quan jugàvem als horts i als solars, recreant històries de western, el temps ho ha esborrat del terreny, encara que sempre queda en la nostra memòria.
Esperem que no passe el mateix amb les paraules que ara arreplegues, doncs aquestes almenys les comparteixes amb tots els que et llegim.
Una forta abraçada!

FRANCESC