Pa amb tomàquet

Un relat de: clariana

La combinació d'ingredients es el què fa que la cuina esdevingui diferent i important a cada territori. A Catalunya tenim moles plats "autòctons", si se'm permet dir-ho d'aquesta manera, que ens poden semblar típics i amb fortes arrels a aquesta zona geogràfica tant rica i variada.
Però, pensant pensant, cal reconèixer que el plat català per excel·lència és l'humil pa amb tomàquet.
El pa amb tomàquet neix de l'aprofitament d'un aliment tant simple i alhora important com el pa eixut. Quan en èpoques difícils, en què no hi havia menjar abundant, als pagesos se'ls hi assecava el pa havien de buscar maneres de poder consumir-lo. El podien afegir a sopes (de pa, de ceba, de farigola...), esmicolar-lo per les gallines o bé una altra manera d'aprofitar-lo era tot fregant-hi tomàquet. Aquest darrer aliment, al tractar-se d'un vegetal força sucós feia que la molla eixuta del pa s'estovés una mica i fos més agradable al paladar. Fins i tot a l'hivern (quan ja no hi ha tomàquets frescos) amb els tomàquets de penjar també es podia millorar el pa.
A més a més el fet d'amanir-ho amb oli encara li donava un millor sabor. L'oli era un bé més escàs, però algunes famílies se'l podien permetre o si més no en les diades.
A pagès els pans eren grans i rodons, per tant tenien molta molla i això feia que fos de bon sucar i de bon estovar.
Poc a poc aquesta "recepta" es va anar generalitzant, avui en dia es força coneguda arreu i ha adquirit un simbolisme important.
Curiosament quan cites aquest plat o ofereixes a provar el pa amb tomàquet a algú que no hi està familiaritzat pots ser tractat de bitxo estrany i fins i tot de boig, però la percepció canvia quan el personatge estranger el prova, ja que poques persones es poden resistir al pa amb tomàquet un cop han descobert la grandesa d'aquest plat tant senzill.
Potser si que els catalans som estalviadors però, tot sigui per una bona causa.

Comentaris

  • Boníssim el pa amb tomàquet[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 25-11-2007 | Valoració: 10

    Bona passejada històrica per el pa sec, ha estat amena i agradable, a més a més es tracta sens dubte d'un aliment ben català, que carai!
    La meva mare era de pagès, en el seu poble l'oli d'oliva arbequina encara n'és la primera collita que s'hi fa o sigui que com d'oli no els en faltava devien menjar el pa, amb tomàquet i oli. Que bo!
    Gràcies per el teu comentari a un dels meus relats.
    J.Lluís Cusidó

l´Autor

Foto de perfil de clariana

clariana

41 Relats

60 Comentaris

33319 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
Em defineixo com una persona nòmada, talment com els nostres avantpassats. Visc navegant, i sentint que formo part de tot allò que els meus peus trepitgen.
La meva llar és vora el mar, l'aigua em dóna l'equilibri.
Es bo descobrir molts camins que al final no arriben enlloc i et porten a tot arreu, mentre els trepitjes pots trobar moments de felicitats.
Sembla una paradoxa... oi?