Operació trumfo

Sempre m’ha tret la son el pensar què passaria si algú es veiés en la necessitat d’anar a arrencar uns trumfos i no en sabés. Cada cop hi ha més gent que els hi agafa la vena, deixen l’oficina, el lloguer, les caravanes, es compren un tros i un maset i apa!... cap al poble hi falta gent! A viure el camp, la natura i la tranquil•litat!

Al final he pensat que el millor és fer un manualet i posar-lo aquí perquè mai se sap... i si li passa a un relataire?

Instruccions per a l’operació trumfo

Al juliol, cap al tardet, s’agafa una aixada (un recollidor gran de metall amb mànec de fusta) i es va a l’hort del veí. Veureu els caballons (unes muntanyetes de terra llarguerudetes i paral•leles si el vostre veí no és guenyo). Poseu un peu a cada costat del caballó que us faci més ràbia i amb un bon cop d’aixada (el metall a baix) al costat de la trumfera (una mica lluny per no badar els tubèrculs, eh), entrant per l’esquerra del caballó, diguem, se fa un bon clot i es treu la terra amb lo pla de l’aixada fins que es veuen com unes mandonguilles grosses. Segurament són los trumfos. Estaran enganxats entre si per uns enfilalls esfilagarsats (són les arrels).
Si estan mullats, tranquils que ni suen ni s’han pixat, és que segurament el veí ha regat abans perquè de ploure no plou des de fa mesos.

Es van agafant els trumfos, se separen de les arrels i es posen al cabàs (com un recipient gran amb orelles, que són les anses).

Si el trumfo pesa molt s’ha de descartar, segurament és un terròs o una pedra subterrània (que n’hi ha, que n’hi ha).

Un cop arribes a casa, els estens al terra en un lloc fresquet i els deixes tranquils.

Es tria el trumfo més gros i més rodonet, que no tingui massa protuberàncies. S’agafa el trumfo i es renta ben net. Amb molta cura se treuen totes les predretes, terra enganxada i petites arrels que se li pugin haver adherit, més que res com a conseqüència de la seva llarga estada sota terra, pobret...

Ep!... un moment!... però què faig! Si necessitem una seva per fer una truita de trumfomseva (que són les bones)! Bé, un altre dia us explico com s’arrenquen les seves, que té la seva tècnica si no voleu caure de cul...

********

Annex 1. Si s’acaben els trumfos i en voleu plantar més, doncs a finals de març va bé; "de Sant Josep enllà posa els trumfos a sembrar". Heu d’agafar un tros de trumfo grillat, enterrar-lo una mica més d’un pam i esperar que a que surti una trumfereta. No cal que us espereu al costat, podeu anar a passejar una estona.

Annex 2. Si la trumfera és com un enciam gros, no és una trumfera, és una col o un bròquil.

Annex 3. Si els trumfos són com a mandarinetes blanques és que us esteu carregant lo caballó dels alls.

Anex 4. Ara que hi penso, que trista la vida del trumfo! Tot el temps enterrat perquè després t’agafin per espellar-te, tallar-te, fregir-te i cruspir-te,...

Annex 5. Una cosa, abans de fotre el cop d’aixada per aflorar els trumfos retireu el peu esquerre cap enrera (sou dretans, no?). En Roc, l’agutzil, no se’n va recordar un dia i ara al poble tothom li diu “Pota de cirerer”. Encara que ell és molt de la broma, diu que li va molt bé per fer els forats per plantar els alls.