On és el temps?

Quan és present, no en fem cas, quan es passat el trobem a faltar i quan es futur...el desitgem!
Contradictoris, poc assenyats i bastant incompetents en la "gestió del temps" , potser ens despatxaran de la feina! (Viure)
Poema que suscita reflexió amb versos precisos i bonics!
Amb total cordialitat

El temps no es pot guardar, és ara i ja és passat. El que ha de venir encara no el tenim i, com diu el Lluís, no és pas segur que en puguem disposar. Així que s'ha de viure el moment. El teu poema ens ho fa veure. Els segons ens marxen entre els dits de les mans com grans que s'empassa un rellotge de sorra que no s'atura mai. Amb poques i encertades paraules fas reflexionar molt.

Sense parar, perquè les hores i minuts passen i saben guardar les vivències que hem perdut en el temps. El temps passa i no sabem on s'han deixat.
Bon relat.
Cordialment.

Fa rumiar. Podem preservar el temps per a fer coses en un futur? Difícil, perquè no saps mai el temps de vida que et queda i potser fas curt, no hi ha una certesa absoluta. Cal viure el present i postposar el mínim possible tots els teus somnis, perquè només hi ha una certesa: el temps no s'atura mai. Bona feina, Carme!