OMBRES

Un relat de: Carles Girós Mascaró
Una tarda d'estiu,
quan al meu jardí
no queda res més
que el batec serè
d'aquell caminar
que penja al voltant
de les seves pròpies empremtes,
veig un fosc piular
ocupar el meu vell banc:
La merla.

El seu plomatge,
trèmula fulla de la nit,
onada viuda d'escuma,
ombra de l'ombra:
s'esvaeix
d'un àgil pessic
en una travessia
que va des d'un
núvol de flames,
passa pels
rocosos estels
i, finalment:
l'efluvi d'un
no passar res
que quasi parla.

Ben mirat,
si el que mira soc jo
o un altre jo, tu o ell:
mai hi hagué merla
on la merla hi és,
i jo tampoc soc
el que ocupa
el vell banc on ara sec.
No sé on estic pas.
Me n'he anat de passeig
fora de mi.

Comentaris

  • Ombres[Ofensiu]
    Prou bé | 12-03-2023

    Sembla bucòlic i tendre i es inquietant!
    Amb total cordialitat

l´Autor

Foto de perfil de Carles Girós Mascaró

Carles Girós Mascaró

23 Relats

54 Comentaris

4128 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Aquí escric: relats (més llargs o més curts), algunes reflexions i, encara que sembli molt ambiciós, intento escriure alguna bona poesia. Espero que els gaudiu.

Agraeixo molt els vostres comentaris.

Una salutació i Bon dia

Contacte: carles.giros@gmail.com