Cercador
Oda a Foster
Un relat de: Carme Solina i Alapont- Compartir:
Oda a Foster
Espai de geometria implacable:
acer, ciment, polivinil i alumini.
Contemplo amb gaudi estètic
els nous àmbits de projeccions dièdriques,
penetro mentalment dins les cambres domòtiques,
respiro el perfum del romaní envasat.
Milers de sols ponents
reconvertits en cristalls d'aram
creen una atmosfera càlida i dolça
que embolcalla els espais interiors fragmentats.
Recta, perpendicular, perspectiva i punt de fuga
Utopies de plàstic, el·líptiques de carn.
Xips a l'esguard del somni,
Realitats virtuals.
Ara
Comentaris
-
Quin poema.....[Ofensiu]angie | 20-12-2005
nodrit de llum, color i formes, textures i sentiments.
Una visió del que es sent al veure l'obra del mestre, adaptant-la al que suggereix...
Has edificat uns versos amb gràcia, Carme i els has pintat amb una de les essències de la poesia...virtualitat....
un beset en verset
angie -
ambre | 16-12-2005 | Valoració: 10
Aquest poema em fa molta enveja Carme ( t'ho he de confesar )
El caliu ...
"penetro mentalment dins les cambres domòtiques,
respiro el perfum del romaní envasat."
La llum ...
"Milers de sols ponents
reconvertits en cristalls d'aram "
Per què serveix la realitat virtual si pots llegir poemes com aquest...
Gràcies per compartir aquesta meravella