Cercador
Matinada a l'aeroport
Un relat de: Carme Solina i Alapont- Compartir:
Matinada a l'aeroport
En la fredor desassistida de les terminals buides i a deshora
els ulls dels solitaris cerquen un esguard còmplice,
una espurna solidària que els agermani
en la seva fugida enlloc.
Com llargues extremitats elàstiques i primes
els ulls llancen mirades que es troben i es defugen desseguida,
no fos que es reconeguessin en llur angoixa
i fessin més fonda i sobretot més palesa
la nua veritat, quan crear fantasies és del tot impossible.
Albes despietades, de realitats incontestables.
I com triguen de passar les hores
quan s'ha davallat completament al fons
d´aquella realitat que no volem admetre,
i els espectres dels passats errors ens observen amb sarcasme.
Trobar-hi algú amb qui emmirallar-te és del tot insuportable.
Comentaris
-
Un relat corprenedor...[Ofensiu]Carme Cabús | 16-10-2005
...per l'angoixa existencial que transmet.
Però és el d'una matinada a l'aeroport, i així, parla també de mi.
M'encanta el teu estil, la teva profunditat, l'ús que fas de la llengua.
Una abraçada, bonica. -
Hola Carme![Ofensiu]ROSASP | 04-10-2005
Transmets una angoixa abstracta, difícil de definir. És com la barreja de totes les pors, de tots els dubtes, de les incerteses, de les ombres i ferides que formen ja part de nosaltres.
La part més solitària i trista que s'amaga dins de cada cor. L'esguard amatent de la mirada buida i perduda del demés que reflecteix la nostra pròpia imatge.
Trist i punyent, transmet un dolor agut que no es pot localitzar en un punt concret.
Arriba i toca molt endins...
Benvinguda a RC.
Espero que t'animis a escriure moltes coses.
Una abraçada!