Homenatge

Un relat de: Carme Solina i Alapont

Homenatge

Què és l´heroisme? quan en sento parlar em pregunto a vegades.
Per associació penso en medalles, insignies , mencions...
actes violents, morts cruelíssimes, sovint genocidis, destruccions,
camps de batalla, trinxeres, bombardejos, armes.
Actes irreflexius, fruit quasi sempre de moments exaltats.
Rebutjo aquests clixés i n´imagino d'altres amb menys predicament.

Penso en aquelles anònimes persones
carregades d'amor i somnis de futur,
imaginant paradisos a la Terra; societats fraternals.
Varen patir l'odi d´aquells que mai somnien i ho van donar tot;
força moral, tendresa en la batalla, il·lusions col·lectives,
tossuderia en afirmar-se. Dignes i altius
encara que els seus cossos mostressin l'empremta del maltracte,
la desfeta del temps, de la tortura; l´esguard fugisser de l'humiliat
la petja prolongada de l´insult en els seus rostres.

Persones heroiques. N'hi ha hagut tantes i en tant diferents combats!
sempre en causes perdudes. No sempre en objectius frustrats.
Sense himnes, monòlits, homenatges ni estàtues.
Són legió, van morir sols. Donant el que tenien: només la vida!
Duien un estendard gloriós; aquell somni pel qual tot era poc.
Voldria poder ressucitar-los! besar-los-hi els ulls, adreçar-me a ells
tot cridant : germans sense vosaltres el món hauria estat pitjor.

Comentaris

  • I herois...[Ofensiu]
    rnbonet | 06-12-2005

    ...també són aquells que han tteballat, patit, alegrat... viscut i mort, simplement per portar endavant una família.