Estimat Merlot

És negra nit, l'alba trigarà a manifestar-se encara...
fanals urbans donen cos
als cubs de ciment arrenglerats
i als despullats troncs dels oms del meu carrer.
Sóc en la penombra de la meva cambra
en un carrer qualsevol del barri de Ribera
i a l'altra banda dels quadrilàters de vidre
hi veig un cel hivernal de fosca claredat
on un parell o tres d'estels fan la seva cursa solitària.
Espero, avui també, el miracle del cant del merlot
cridant amb anhel la femella.
Cada nit la crida,
cada nit la busca, constant i vigorós.
El seu insistent reclam omple de tendres melodies
l'escenari nocturn del meu carrer,
no sé de quins boscos ha estat foragitat,
ni quan, ni per què, ni si és dolor o alegria el que expressa,
o és passió de tenor enamorat
que regala la seva ària més sentida
a la fosca merla que l'observa encisada
darrera del rètol d'un bar after hours...
Només sé que el seu cant em desvetlla
i que esdevenir voldria la merla estimada
a fi de tenir un amant tant atent.