El sector 14

1.
Ilena

El sol estava sortint per l'horitzó del sisè fus horari del planeta Aram, tercer satèl·lit de Vulcà en el sistema de Tritó. La seva llum grogosa es filtrava al través d'una espessa boira que mai s'aixecava. El cel, d'un blau turquesa molt pàl·lid, no es veia si no s'ascendia per les muntanyes de les serralades fins a alçades superiors als vuit-cents metres.
Ilena obrí els ulls i veié pampalluguejar el petit pilot carmí al bell mig de la paret frontal de la seva estança. L'avisava de l'arribada de correu. Encara no era l'hora de llevar-se però el seu salus-4 , inserit sota la pell de la part inferior del canell esquerre , presentava una qualificació excel·lent dels seus biorritmes. Premé el petit botó de nacre sintètic que activava les petites rutines domèstiques mandrejant mentre una música suau i harmoniosa s'escampava per la casa .Començà a sentir l'olor del cafè despertant els seus sentits per a un nou dia .
A la nua i blanca paret de viníl de la cambra , en front mateix de la capçalera del llit , hi aparegué la imatge hol·logràfica de la responsable mèdica de la Vintena Unitat de Reproducció Programada a la qual Ilena pertanyia , i que amb un gran somriure li deia:
_ Ilena, el teus òvuls número 476 i 477 han estat fertilitzats el proppassat dia 195, tal i com vares autoritzar, amb la càrrega genètica del model 221/ F 33 que donarà lloc a dues femelles que tindran modificats els gens 228-l; 3645-d; 2098-t; 4601-j;89310-g; 78551-h; 6021-y; 900-d; 33005-r; 88001-k;4103-f i 3500-n, a fi d'obtenir unes reproductores tant eficients i sanes com tu mateixa. Els embrions seran implantats el dia 209 a la Unitat de Reproducció 30 del Sector Tretzè , amb la teva propera donació donem per concloïda la teva col·laboració amb el programa, per la qual cosa has de començar a injectar-te, des d'avui, la Progesterona -K200 que ja tens a la bústia i treure't el xip de control hormonal del llombrígol. La dosi és de 15 cc intramuscular cada vuit hores , millor si ho comences aquest mateix vespre. Presenta´t el dia indicat a les 06 hores en dejú...¨
Havia deixat de mirar la imatge, transparent i afectada, de la funcionària i recollia el missatge que sortia , a la vegada , de la impressora i que continuava : " saps com desitgem que t'incorporis a la divisió de reproducció. Milloraríem de manera considerable el teu contracte... si no és que tens altres plans de futur... En qualsevol cas et renovo la felicitació per l'èxit en l'acompliment del programa i esperem notícies de la teva decisió.
signat :
Anna Heers
Cap de la Unitat Reproductora del sector 14
P.S. Estem rebent de la teva unitat de biocontrol algunes dades no del tot correctes. Per aquest motiu et serà revisada el mateix dia de l'ingrés i si fos necessari seràs sotmesa a una revisió general prèvia.
- Et recordo que amb això queda complert el teu programa de donació d'òvuls de forma satisfactòria i queda cancel·lat tot el calendari de tractament bioquímic al que has estat sotmesa en els teus darrers cinc anys de fertilitat induïda . Els pares dels tres-cents trenta-tres fills que has, generosament, aportat fins ara a la societat, tenen un deute perpetu amb els donants que com tu ...
No podia seguir llegint. La vista se li enterbolava d'indignació mentre sentia, ja molt lluny, la veu artificial , metàl·lica del comunicat. Va prémer la tecla de retorn immediat de resposta i encarant-se a l'objectiu de telecomunicació començà a parlar amb fermesa:
- Anna, per què has avançat la data de la finalització del meu contracte? Per què em pressiones per que m'incorpori a la divisió de reproducció? És que ha estat rebutjada la meva petició de trasllat al sector sisè a fi de reunir-me amb els meus germans? Vull una resposta teva, ara mateix...!
La impressora havia deixat de treballar, però la comunicació visual continuava. Quan es tractava d'un correu interpersonal, com era aquell, de vegades es desconnectava la transmissió d'imatge virtual i el comunicant real la substituïa. La cap de la unitat reproductora era una dona molt pàl·lida, d'edat indefinida que pertanyia al genogrup A ( assexuats ) encara que el seu aspecte no ho reflectia gaire. A aquest grup hi pertanyia tothom que ocupava un càrrec funcionarial administratiu a tot el sistema de Tritó, doncs garantia una millor dedicació a la comunitat i era requisit indispensable per a formar part de l'administració en els nivells dos al sis ( càrrecs intermedis ) i era acceptat voluntàriament per aquells que hi volien formar part.
Anna, la cap del servei, parlava amb un to de total indiferència, escollia molt bé les paraules tractant de ser el màxim de correcta i cortesament freda, tot el contrari de la imatge virtual dels seus missatges pregravats en els quals era substituïda per una jove molt expressiva de llargs rínxols rossos i somriure ample, plena de vitalitat i d'optimisme.
-Et contestaré -va començar a respondre- en el mateix ordre en que m´has fet les preguntes. En primer lloc, la causa de la interrupció del teu programa de donacions (el terme "donació" era un eufemisme que volia ocultar la relativa pressió que rebien la majoria de les dones fèrtils, per part de la política poblacional del Sistema de Tritó el qual preveia la repoblació intensiva de les zones buides dels quatre planetes que el formaven i a l'hora solucionava el greu problema d'esterilitat de la població ) ha estat deguda a la detecció de signes d'envelliment prematur dels teus darrers òvuls donats. Aquest motiu, altrament freqüent, ens ha aconsellat de suspendre la programació, la qual d'altra banda ja era quasi finalitzada, i dur a terme amb tota normalitat la seva cloenda i l'inici, si així ho vols, del tercer nivell del programa que com saps es perllongarà fins que hagis acomplert la gestació de deu parelles d'infants, podent després incorporar-te a la vida normal i formar la teva pròpia família. La comunicació oficial de denegació temporal de canvi de residència la rebràs aviat i quedarà integrat en el teu xip curricular , en contra del qual -com saps- no s'hi pot recórrer, juntament amb les raons que l'han motivada. Queda per tant, també anul·lada de moment, la teva integració al programa laboral d´inserció a l´Àrea d´Explotació de Recursos Minerals que Aram té a Polux adscrita a l´Escola Superior de Geologia de la qual sabem n´ets llicenciada i de la qual vares rebre una beca per a realitzar el doctorat, que continua en suspens i ja saps que no se t'ha estat retirada. Per tant el teu trasllat al sector mixt de població del sector sisè queda ajornat de moment. Sento que no t'hi trobis a gust entre nosaltres, ja veuràs que la vida aquí, el temps que duri aquesta momentània suspensió, pot seguir essent molt gratificant no tan sols per l'augment de sou i d'incentius que duu aparellat el segon nivell, sinó especialment ara, al no haver de seguir la servitud del programa de donacions, el qual, em complau comunicar-te, has seguit de forma exemplar. Els embrions que t´han estat destinats ja estan en curs i no poden ser rebutjats, és un gran privilegi, com saps, l´status de mare a Aram i que moltes dones voldrien ser al teu lloc...
- Renuncio al privilegi ! - s'apressà a respondre Ilena- i demano d'ésser substituïda per una sol·licitant de la llista d'espera...
- El canvi hauria de ser aprovat per dues instàncies diferents, -replicà amb una veu xiscladissa i metàl·lica la cap del programa- si encara hi fossis a temps: primer per l'Oficina de Migracions Internes, la qual et recordo que ja s'ha pronunciat, i segon per l'Alt Comissariat de Política Reproductiva. De totes maneres, i per que vegis que no hi ha res de personal en aquesta qüestió, jo mateixa i ara , trametré el teu disgust per no haver estat presos en consideració els teus escrits de recurs i et donaré resposta tan bon punt jo la rebi, mentrestant comença el tractament tal i com se t'ha indicat i jo manaré que també el comenci una provable substituta de la llista d'espera. Crec que tindràs en consideració els meus esforços per resoldre el tema i que vegis en mi una amiga i no una funcionària. Fins aviat.
La comunicació es tallà unilateralment i Ilena es quedà una estona desorientada, sense saber que fer .Seguia, de fons, la música. Ara sentia els apassionats compassos de Scherezade, sabia que no podia abandonar-se ara al gaudiment de l'obra i obrí el seu correu personal preferèncial mirant un punt determinat de la pantalla a fi que llegís el seu iris. Les mans li tremolaven i els seus biorritmes indicaven una profunda alteració. Si no aconseguia deturar-los s'encendria el dispositiu d'alarma connectat a l'ordinador central de zona i quedaria en comunicació televisiva amb la unitat de crisi. I això era el darrer que volia. Si descobrien el seu embaràs tos els seus plans estarien en perill. Tancà els ulls i tractà d'assossegar-se. A la petita pantalla hi va aparèixer la indicació negativa d'arribada de correu. Respirà profundament i el deixà encès i a punt per a rebre'n. Encara estava en pijama i descalça i així travessà l'àmplia estança on es trobava, que li servia de dormitori i estudi i sortí al pati. Sentia la blanor de la catifa de molsa artificial sota els seus peus. S'havia connectat automàticament l'hol·lograma que omplia de vegetació i ocells virtuals aquell espai.
Certament tenia una vida plàcida als ulls dels habitants d'altres sectors d'Aram i semblava estar exempta de problemes de tipus econòmic, però ja no ho suportava més. Havia sol·licitat d'ésser admesa al programa de donació d'òvuls pels avantatges socials i econòmics que comportava, doncs a Aram hi havia diferents nivells de ciutadania estructurats per un sistema de puntuació basat en característiques i mèrits personals que s'avaluaven al llarg de tota la vida dels seus habitants. Si bé la constitució política
del Sistema de Tritó, admetia com a principi bàsic el de la igualtat d'oportunitats, hi havia uns elements puntuables que eren del tot inassolibles per a la majoria de la població. Allò havia anat formant diferents èlits socials, però també, el fet de tenir en compte els serveis voluntaris a la comunitat, estimulava el desig d'integració de la contínua allau de nou vinguts de la Terra i era la clau de volta de tot el sistema.
Observà la minça claror de la petita llimona, que semblava el seu sol: Tritó, a poca alçada de l'horitzó. Donant la volta a la caseta hi havia un petit porxo i al seu davant, un camí empedrat amb lloses negres, volcàniques, molt abundants a Aram. A la dreta hi havia un petit cobert per al seu kar i a l´altra banda una caixa que feia de bústia i on s´hi llegia : Ilena Barcínia mòdul 25 ,carrer D, barri XXVII, sector 14 . Obrí la porteta i observà al fons un petit estoig amb l'etiqueta : Laboratoris Sectorials. Comanda personalitzada. No hi havia res més.
Ocupava un mòdul unipersonal d'una planta de poc més de cent metres quadrats amb un jardí que l'envoltava i una piscina de plàstic amb aigua climatitzada a la part del darrere. Ilena s'hi havia fet instal·lar una mena de microparc virtual mediterrani amb imatges, sons i olors dels boscos de pins, alzines, farigola i romaní, tant aromàtics a l'estiu, que si bé no enganyaven ningú que hi fos, si que des de dins de la casa , a l'altra banda de la finestra estant, donaven una bona sensació de realitat, de benestar i sobretot de lligam amb un passat no gaire llunyà que Ilena no volia oblidar. Era per això, per poder tornar a la Terra que Ilena estava sacrificant part de la seva joventut. Havia donat cinc anys de la seva vida i al voltant de cinc-cents òvuls per a obtenir el nivell B de ciutadania que combinat amb el seu doctorat li feia pujar al nivell A. Les conseqüències eren però, bastant negatives per a la seva biologia. El tractament intensiu de maduració d'òvuls li havia comportat un envelliment prematur de les trompes de Falopi, amb un futur incert per a la seva pròpia descendència.
La política eugenèsico-reproductiva de Biblos es basava en afavorir al màxim la diversitat biològica de la població, fugint de la producció massiva d'una tipologia humana estandarditzada, homogènia la qual seria, d'altra banda, més fàcil d'obtenir però que a la llarga comportaria greus problemes d'endogàmia de la població i d'anar creant individus amb unes expectatives de salut i d'estabilitat emocional que garantissin unes baixes despeses socials i de seguretat pública. És per això que s'incentivava la promoció del programa reproductiu entre les joves amb un bon nivell intel·lectual i esportiu i es dissuadia les parelles immigrants, amb dificultats o malalties de tot tipus, que tinguessin la seva pròpia descendència per així accedir als programes d'adopció.
A Aram no hi havia arbres, donada la feble insolació i l'escàs contingut d'oxigen de l'aire, les formacions vegetals més abundants eren del tipus de les falgueres líquens, molsa i fongs, malgrat la tasca ininterrompuda de les plantes de producció d'oxigen que rectificaven la composició de l'aire. La producció de vegetals indispensables per a l'alimentació dels seus habitants i que no podien ser importats, es feia en gegantins hivernacles on es mantenia un ambient totalment artificial al sector desè del planeta.
Aixecà la vista per veure un cop més, i si tot anava bé, per darrera vegada, aquella vall plena de casetes envoltades de jardí des d'on s'anaven aixecant a breus intervals els menuts aerokars que traslladaven els residents cap als seus llocs de treball formant en l'horitzó com un eixam d'abelles brunzents buscant els millors prats.
Es preguntava qui ocuparia la casa en que ella havia viscut els darrers quatre anys; de fet totes les cases d'aquella zona pertanyien a l'administració, i sabia que no voler incorporar-se al segon nivell la deixaria al marge del sistema i no tindria més remei que traslladar-se a la zona 9.
Ilena tampoc podia desplaçar-se lliurement, ella especialment no ho podia fer. Les dones del programa de donació intensiva d'òvuls estaven sotmeses a una planificació estricta de la seva dieta, medicació, control psicològic i relacions externes per a evitar el risc d'un embaràs que interrompria el procés. La prohibició de sortir del sector catorze sense permís era taxativa i ella la incomplia feia ja prop de quatre mesos.
Tornà a la casa i esmorzà un compost nutritiu. Encara amb la boca plena s'assegué al davant del panell de transmissió i inicià l'enviament d'un missatge a la zona quatre, seu del govern i l'administració.



2
Jon

Havia acabat la seva jornada laboral al centre de distribució comercial de la sisena zona d'Aram. Ja s'havia tret l'adhesiu de localització i d'identificació i l'estava desant al prestatge del seu armari juntament amb la roba de treball. Poder circular lliurement, sense cap control identificatiu ni sistema electrònic de vigilància havia estat una reivindicació popular que va costar molt d'esforç d'aconseguir encara que en principi només s'aplicava a l'interior de cada zona. Va agafar la bossa de neteja i la tovallola i es dirigí cap a les dutxes com feia cada dia des de feia dos anys, en tenia trenta-cinc i havia canviat de feina prop d'una dotzena de vegades des de la seva arribada feia ja més de quatre anys terrestres i havia obtingut recentment el permís d'immigració a Aram des de Thau, primer planeta del sistema de Tritó, degut a lesió professional crònica, diagnosticada de pronòstic reservat i pendent d'un tractament de regeneració pulmonar.
Sota l'agradable raig tamisat d'aigua de la dutxa tancà els ulls i imaginà l'esperat encontre amb Ilena. Tot era acollidor en ella...la calidesa del seu ventre, la resplendor del seu esguard, el perfum del seu alè, la pell vellutada i els ulls de mel. Aviat podrien deixar de veure's clandestinament, de burlar la prohibició. Podrien sortir a passejar plegats amb el fill que esperaven, s'hauria acabat la soledat, la vida a la residència de desplaçats ... i sobretot iniciar el secret anhel que tenien tots dos: tornar a la Terra, de la manera que fos.
Llençà la roba bruta pel canó de rentat i mirant-se de reüll al mirall del vestuari pensà que li calia un bon afaitat i tallar-se el cabell; s´hi va passar els dits com si es pentinés i sortí xiulant a la fosca tarda d'Aram.
L'enllumenat era total al llarg dels camins que portaven al centre residencial, on ningú l'esperava per sopar ni el trobaria a faltar, però ell no en seguí cap .Tombà pel darrere dels magatzems i pujà fins els aparcaments dels aeris. Arrencà del seu la placa identificadora- la qual només s'activava estant el vehicle en moviment- i l'adherí a l'aeri del costat que era espatllat feia temps, encengué els llums de situació tot elevant-se silenciosament. Quant era a uns dos-cents metres del terra observà aquell paisatge que no deixava mai de sorprendre'l. A Aram mai no era completament fosc de nit, ni totalment clar de dia . L'envoltaven tres satèl·lits o llunes que reflectien en diferents moments de les seves òrbites, la llum de Tritó, com immensos focus nocturns al damunt d'un camp de concentració.
La zona sisena era la més activa i poblada del planeta i també la més gran. Reunia la població mixta, o sigui famílies senceres generalment acabades d'integrar a la producció després d'haver finalitzat la seva etapa de selecció a la zona novena provinents dels tres altres planetes habitats del sistema de Tritó: Thau, Vulcà i Isis, o de la zona zero que aplegava els immigrants originaris de la Terra, que esperaven a ser seleccionats i destinats a llocs de treball i de residència.
. Hi va haver un període, al principi de les repoblacions, que la urgència de l'entrada en funcionament de la producció i explotació dels recursos dels nous sectors havia impedit una certa selecció del personal d'acord amb les seves característiques i expectatives i això va portar a una època turbulenta marcada per la inadaptació dels immigrants i per les peticions massives de retorn a la Terra solucionades amb una gran inflexibilitat legal que els negà aquesta possibilitat i comportà l'aïllament estricte de les zones.
Aquest va ser el cas del sector novè. Havia nascut com una colònia de pas, de primera adaptació d'immigrants europeus on eren rebuts, classificats i distribuïts segons les necessitats de la producció. Aquesta fòrmula que excloïa expressament qualsevol intervenció opcional dels individus originà protestes i malestar entre les persones que havien vinguts il·lusionades en un futur millor i es trobaven decebudes i fins i tot enganyades.
Sabia que el càstig per infringir les normes de circulació de l´espai aeri, violant la prohibició expressa de desplaçament d´una zona a una altra sense permís , era la sanció penal i reclusió a la zona penitenciària. Les lleis al Sistema de Tritó eren essencialment normatives i regulaven especialment la mobilitat humana entre les diferents zones i les migracions externes. Hi havia tot un seguit de sistemes de control per a la identificació personal i dels vehicles. La seva manipulació o falsificació eren un delicte que comportava l'expulsió automàtica del planeta i el trasllat a Thau. La propaganda oficial posava l'èmfasi en assolir una població confiada i respectuosa de les lleis com a pas previ per aconseguir un planeta pacífic, confiat i segur. A tot el Sistema de Tritó s'havia aconseguit l'abolició de la pena de mort. La zona anomenada penitenciària era un lloc de reeducació cívica per als casos de delictes lleus en la que, encara que aïllada, els interns gaudi
en d'una relativa normalitat de treball i oci, encara que sotmesos al programa de reeducació. Aquesta laxitud contrastava amb l'extrema duresa amb que eren sancionats els delictes considerats greus com els que afectaven la seguretat del Sistema de Tritó i els que comportessin violència, agressions en general, a les quals s'hi aplicaven els mètodes bioquímics, microelectrònics o els quirúrgics; la identificació, ja feia algunes dècades, dels gens responsables d'actituds violentes i la seva supressió o modificació en els embrions dels nadons, estava donant els seus fruits però el fet de no haver-se pogut aplicar a la totalitat de la població ja des de l'origen era la causa d'una gran heterogeneïtat de situacions i, sobretot, de l'extrema cura amb que s'aplicava l'aïllament i impermeabilització dels sectors.
Aquest havia estat el cas de Jon. Provinent de Catalunya, de l'àrea metropolitana del Maresme on la seva família gestionava una planta de producció d'energia bioelèctrica. Jon era encara un cas de naixement tradicional, tenia quatre germans més grans i tots eren fills dels seus pares biològics. Les famílies podien tenir els fills que volguessin però el que no era segur era que poguessin trobar cabuda en la planificació laboral i demogràfica de la seva zona i eren aconsellats d'emigrar a d'altres llocs on s'hi poguessin encabir. Els fluxos interns de migracions eren establerts per un alt comissariat de política demogràfica, mantenint però un cert marge d'opcionalitat. La descoberta del sistema planetari de Tritó a dins la nebulosa de la constel·lació d'Orió, amb unes possibilitats de crear-hi unes condicions adequades per a l'establiment dels humans va significar una autèntica revolució en les expectatives de tot tipus per a la Terra, mancada de feia ja molt de temps de possibilitats d'expansió econòmica i amb greus problemes d'esgotament de recursos i de degradació mediambiental. La ciència havia solucionat paral·lelament el problema energètic i de velocitat de desplaçament per l'espai exterior, afavorint l' èxit de les missions espacials que amb tossuderia buscaven per l'univers nous planetes per colonitzar, per expandir la civilització humana.
De fet a tots els sistemes que estaven sent colonitzats per la Terra s'hi aplicaven legislacions similars amb uns sistemes tecnològicament molt sofisticats de control de la població amb la impossibilitat de transport a llargues distàncies. Va néixer axí un sistema de sectors aïllats, que funcionaven com unes àrees bastant autònomes, de població mixta en període d'adaptació i que a mesura que era integrada laboralment en altres sectors, s'anava buidant
Aram tenia una especialització de funcions ubicades en sectors geogràfics concrets en els quals hi predominava un cert tipus de tasca específica que reduïa les despeses de desenvolupament i manteniment; l' àrea sanitària era localitzada al sector tretzè, on hi havia els grans centres hospitalaris. Jon hi va ser portat per que li tractessin les cremades pulmonars produïdes en un accident, per agents químics càustics. Va ser en aquesta convalescència que va conèixer Ilena ja feia vora de sis mesos.
Havia grans espais verds entre els diferents hospitals, amb boscam virtual i bancs, fonts i corriols per poder-hi passejar. Asseguda en un banc Ilena esperava que fos l'hora de la seva intervenció mensual per a l'extracció dels seus òvuls madurs .Era objecte d'un tractament de maduració ovular intensiva per la qual cada quinze dies li n'eren extrets quatre que eren congelats immediatament, això li estava produint un envelliment prematur que la faria estèril abans dels trenta anys. Mirava el fons d'un estanyol on hi nedaven peixets vermells que s'amagaven a sota dels grans pàmpols de nenúfar de plàstic que hi suraven; l'aigua reflectia el seu cos prim i al seu costat aparegué la figura d'un home; es va girar per veure'l millor i trobà un rostre amable de faccions suaus, ulls grisos i cabell castany daurat que li queia al damunt de les espatlles
- Hola, em dic Jon i soc català del Maresme. Tu com et dius? Va pensar que no l'entendria a l'enraonar-li en català, una llengua minoritària a Europa i quasi desconeguda a Aram on s'hi parlava un idioma de laboratori que s'ensenyava a totes les escoles, de tipus híbrid anglo-xinès, el gerbrit , el qual constituïa la llengua de relació oficial.
Ilena se´l mirà de cap a peus i li agradà el que veiè, de forma que amb un gran somriure als llavis li contestà:
-Bon dia, em dic Ilena i soc barcelonina. Què hi fem tu i jo tan lluny de casa ?