Amarg aniversari el d'enguany...

Un relat de: rasablanca10

S'acosta el famós dia...
Hauria d'estar radiant, feliç, saltant d'entusiasme, amb el somriure més brillant dibuixat al rostre...
El meu aniversari...
Ja es aquí, per fi.

Però malgrat tot, l'enyorança m'envaeix.. un buit enorme eclipsa la meva alegria... una tristesa s'apodera de mi i no em deixa quasi ni respirar...

No vull que arribi aquest dia... i pel que es veu, les meves llàgrimes tampoc.
Voldria aturar el temps... no ho vull celebrar sense tu... no vull!
No vull bufar les candeles si tu no hi ets...
No vull!

Enguany tu no hi seràs per felicitar-me.
No hi seràs per dedicar-me aquell somriure tan dolç que il·luminava cada festa.
No hi seràs per abraçar-me.
Enguany em mancaran les teves paraules de satisfacció i aquella frase que cada any em feia sentir orgullosa... allò de "un any més té la meva petita, i de cada cop més guapa... ets tota una princesa". Les trob tant a faltar les teves paraules...
Em mancarà la teva mirada carregada d'amor, carregada de somnis.
Enguany no et seuràs a la taula vora meu per demanar-me com em van els estudis o si ja he trobat l'amor.

Record amb els ulls plens de llàgrimes i nostàlgia aquells dies en que em contaves contes de dracs i mags encantats, record aquells entrepans de xocolata que em feies a les tardes i com em deixaves ficar el nas dins el pot, record que jugaves amb mi a les cartes de Disney, record que em duies al parc i em consenties passar hores al gronxador...
Record el teu coratge, les teves ganes de viure, l'estil amb que vares lluitar sempre contra tot i contra tots per aconseguir ser feliç, record com MAI vares permetre que res t'aturàs...

I sobretot, record els passejos per devora la mar quan m'explicaves coses de la vida que llavors era massa innocent per entendre... i aquell somriure... aquell somriure que em glaçava qualsevol por.

Ara entenc moltes coses. Tant de bo fores aquí per acompanyar-me en el meu camí, per veure com a poc a poc ho començ a veure tot, per donar-me la mà, per ajudar-me a aixecar després de cada caiguda...

Saps? Aquest aniversari serà el més trist que hagi celebrat mai, amb diferència... perquè ens vas deixar fa mesos... ens vas deixar... vares partir en un camí d'anada sense tornada...
Si em veus... si de veritat és possible que em vegis, vull que sàpigues que ets present en mi, que t'enyoro amb tota l'ànima i que aquests setze no els vull fer sense tenir-te al meu costat.


Destinat a un àngel del cel,
amb l'esperança de que arribi.

La teva petita.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rasablanca10

19 Relats

38 Comentaris

19268 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
But time past is a time forgotten.
We expect the rise of a new constellation.

T.S-Elliot